Sessió clínica: explorant l’estimulació cerebral no invasiva en malalties neurodegeneratives
Dimarts passat 4 de febrer, en Ace vam realitzar una sessió clínica sobre “Noninvasive Brain Stimulation in ADRD” (Estimulació Cerebral No Invasiva en Trastorns Relacionats amb la Malaltia d’Alzheimer). La sessió va estar liderada pel Dr. Álvaro Pascual-Leone, professor de l’Harvard Medical School i pioner en el camp de la neuromodulació, i el Dr. Paco Mira, especialista en neurologia de l’Hospital Vithas Medimar Internacional.
Durant la sessió, es van discutir diferents enfocaments innovadors de neuromodulació aplicats a malalties neurodegeneratives, incloent-hi tècniques d’estimulació transcraneal no invasiva (TMS) i el seu impacte en patologies relacionades amb l’Alzheimer. Un dels punts més destacats va ser un experiment que demostra com l’estimulació cerebral pot no sols millorar els símptomes d’aquesta malaltia, sinó també influir potencialment en els processos patològics subjacents.
Avanços significatius en neuromodulació
Un dels conceptes clau abordats va ser la necessitat de personalitzar tant les zones específiques del cervell que s’estimulen (dianes) com els patrons de freqüència d’estimulació. Estudis recents realitzats amb 60 participants per grup han demostrat una correlació significativa entre aquests patrons i la millora de la funció cognitiva.
El més prometedor, segons els experts, és que aquests avanços podrien no sols millorar els símptomes clínics, sinó també reduir marcadors associats amb l’Alzheimer, com el beta-amiloide i les alteracions de tau. Aquesta troballa obre la porta a tractar no sols els símptomes, sinó també el propi procés patològic de l’Alzheimer.
El Dr. Mira, per part seva, va destacar el potencial del precúnex com una diana innovadora en el tractament d’aquesta malaltia. Aquesta regió cerebral juga un paper crucial en la connectivitat funcional del cervell i la seva deterioració està estretament relacionat amb el declivi cognitiu. Assajos clínics recents, com un realitzat a Roma en 2022, han avaluat l’estimulació en el precúnex amb resultats positius en aspectes com el minimental, una eina utilitzada per a avaluar les funcions cognitives bàsiques, i les activitats de la vida diària.
Desafiaments i perspectives futures
Encara que les tècniques actuals d’estimulació cerebral no invasiva han demostrat la seva eficàcia en zones pròximes al crani, un dels reptes actuals és aconseguir àrees més profundes, com l’hipocamp. Noves tecnologies basades en l’estimulació per interferència estan començant a explorar aquestes possibilitats, mostrant resultats preliminars prometedors en subjectes sans.
Així doncs, és essencial abordar les malalties neurodegeneratives com a trastorns de xarxes neuronals més que com a patologies específiques d’acumulació de proteïnes. Aquest canvi de paradigma pot oferir noves oportunitats terapèutiques per a modificar les xarxes neuronals afectades i, amb això, alentir el progrés de la malaltia.
Aquestes reunions en línia permeten al nostre equip mantenir-se a l’avantguarda de les últimes recerques científiques i reforçar la nostra missió de millorar la qualitat de vida de les persones amb Alzheimer i les seves famílies.
