Amb motiu del dia mundial de l’Alzheimer, Ace posa el focus en avanços i línies de recerca que poden transformar el futur de les demències.
El tractament i la recerca de l’Alzheimer han fet grans avanços recentment amb noves teràpies per a alentir el progrés de la malaltia, la incorporació de la intel·ligència artificial, la detecció precoç mitjançant biomarcadors i els avançaments en medicina personalitzada.
Quines teràpies noves existeixen per al tractament de l’Alzheimer?
Les noves vies terapèutiques es concentren a atendre les dues principals proteïnes relacionades amb la malaltia: la beta amiloide i la tau.
Fins ara, el debat científic i social s’ha centrat en fàrmacs dirigits contra la proteïna beta-amiloide, com lecanemab i donanemab. No obstant això, 2026 ha portat avanços significatius en altres vies terapèutiques relacionades amb la proteïna tau.
Enguany es va realitzar un assaig clínic internacional impulsat per Biogen anomenat CELIA en el qual va participar Ace juntament amb altres 137 centres de tot el món. L’estudi va analitzar el efecte de diranersen (BIIB080), una teràpia experimental dissenyada per a reduir la producció d’aquesta proteïna en el cervell.
Si bé els resultats no van aconseguir l’objectiu principal, sí que van mostrar una reducció significativa i sostinguda dels nivells de proteïna tau, així com un alentiment de la deterioració cognitiva i funcional, especialment en els qui van rebre dosis baixes.
Com ha afectat la intel·ligència artificial a l’estudi de l’Alzheimer?
La IA ha transformat la recerca en Alzheimer, especialment en el desenvolupament de biomarcadors digitals capaços de detectar la malaltia de forma no invasiva gràcies a la seva capacitat de processar grans quantitats de dades i detectar patrons que d’una altra manera podrien passar desapercebuts.
Per exemple, un estudi de Ace publicat en Frontiers in Aging Neuroscoence ha analitzat la parla de 2,320 persones per a buscar senyals que permetin identificar la demència primerenca mitjançant aspectes acústics, lèxics, sintàctics i semàntics.
“Aquests resultats reforcen la possibilitat d’utilitzar la veu com un senyal digital per a desenvolupar eines d’avaluació més accessibles i escalables, que en el futur puguin contribuir tant a la detecció precoç com al seguiment de l’evolució de la malaltia” explica Sergi Valero, subdirector de Recerca i cap del programa d’Intel·ligència Artificial de Ace Alzheimer Center Barcelona.
Com afecta la personalització al tractament de l’Alzheimer?
La personalització és necessària per al tractament de l’Alzheimer per a poder abordar-lo en la seva complexitat perquè les demències poden presentar característiques biològiques diferents i, en molts casos, combinar alteracions associades a diferents malalties neurodegeneratives.
Ace cerca abordar els tractaments personalitzats mitjançant la seva participació el projecte GADIR, el qual, des de 2024, cerca generar perfils més precisos per a cada tipus de demència. S’estudien 3500 cervells a Espanya i Portugal per a analitzar les seves característiques neuropatològiques i genètiques i comprendre millor les bases de les diferents malalties neurodegeneratives.
Quins reptes afronta a futur la recerca de l’Alzheimer?
La recerca de l’Alzheimer afronta tres reptes estretament relacionats: detectar la malaltia abans, comprendre millor els seus mecanismes i desenvolupar tractaments capaços de modificar la seva evolució. Els avanços científics obren noves vies, però traslladar-los a la pràctica clínica requereix temps i continuïtat.
Com explica Mirin Jone Gurrutxaga, directora general de Ace Alzheimer Center Barcelona: «La recerca avança quan som capaces de convertir cada nou coneixement en una oportunitat per a les persones que viuen amb Alzheimer. Hem fet passos importants, però encara queda molt per fer per a aconseguir diagnòstics més precoços, tractaments més eficaços i, sobretot, perquè aquests avanços arribin als pacients».
Ace contribueix a això mitjançant diferents activitats. Una d’elles és la Nit de l’Alzheimer, l‘esdeveniment solidari anual que reuneix membres de societat civil, comunitat científica i món cultural amb l’objectiu de recaptar fons per a tractar de comprendre millor la malaltia.
