Félix Viñuela i Yahveth Cantero-Fortiz van explorar alternatives terapèutiques que vagin més enllà de l’amiloide i la tau.
El passat 17 de setembre vam assistir a la tercera sessió del Global Research Summit 2026, un cicle internacional de webinars científics dedicat a divulgar i debatre avenços en relació amb la demència. En aquesta ocasió, els experts van presentar alternatives terapèutiques prometedores que poden transformar el futur de les persones amb Alzheimer.
Entre aquestes, el Dr. Cantero-Fortiz va destacar especialment el recanvi d’albúmina, un procediment pioner que ha aconseguit que, 15 mesos després del procediment, tots els pacients i 9 de cada 10 cuidadors afirmessin percebre una major estabilitat.
Per què les teràpies contra l’Alzheimer se centren en l’amiloide i la tau?
Avui dia, molts dels esforços per comprendre l’Alzheimer es basen a combatre les proteïnes tau i amiloide perquè la seva acumulació és la principal causa del dany neuronal i de la progressió de la malaltia.
Atès que aquestes proteïnes comencen a acumular-se abans que es manifestin els primers símptomes, la seva detecció ha estat molt útil per avançar el diagnòstic i establir estratègies terapèutiques que previnguin la progressió de la malaltia.
Moltes teràpies es basen en la tau i l’amiloide perquè han estat components clau del model fisiopatològic clàssic de la malaltia i serveixen com a biomarcadors per comprendre-la, però també hi ha altres processos biològics implicats, que a poc a poc deixen de ser una incògnita i que poden ajudar a desenvolupar nous tractaments farmacològics.
Un exemple d’aquests tractaments és el recanvi d’albúmina, un procediment pioner que ha demostrat resultats esperançadors.
Què és el recanvi d’albúmina i com actua contra l’Alzheimer?
El recanvi d’albúmina, segons va explicar el Dr. Yahveth Cantero-Fortiz, és un procés en què se centrifuga la sang del pacient separant el plasma dels components sanguinis i substituint-lo per albúmina. Atès que la proteïna beta-amiloide circula per la sang unida a l’albúmina, l’objectiu és substituir la versió endògena per la terapèutica, de manera que es netegi la sang del pacient.
El procediment es va desenvolupar inicialment amb la col·laboració de Grifols com un estudi en què es van cribrar 496 pacients (347 dels quals van ser aleatoritzats) en 41 centres dels Estats Units i Espanya.
Els resultats primaris van mostrar beneficis estadísticament significatius en diverses mesures clau de la malaltia: un 52 % menys de deteriorament en les activitats de la vida diària i un 71 % menys de deteriorament segons l’escala clínica CDR. A més, tots els participants van percebre estabilitat en el seu estat i es va observar una tendència clara cap a un menor deteriorament cognitiu, del 66 %.
Cal destacar que aquest efecte beneficiós va ser més evident en pacients amb Alzheimer en fase moderada, mentre que en les fases lleus de la malaltia no es van observar diferències clares respecte del grup placebo.
Durant l’estudi, Ace va dur a terme el 30 % dels procediments, fet que va permetre que la infraestructura creada es continués utilitzant en l’actual Unitat d’Afèresi Terapèutica amb el procediment AMBAR®. Fins ara, dels 1.201 procediments realitzats, el 96,3 % han transcorregut sense cap efecte advers i tots els pacients han afirmat percebre una major estabilitat 15 mesos després.
Quins altres tractaments per a l’Alzheimer existeixen més enllà de l’amiloide i la tau?
A més del recanvi d’albúmina, Félix Viñuela va presentar altres procediments que no se centren en la beta-amiloide ni en la tau.
Una línia de recerca en auge és el tractament de la neuroinflamació, és a dir, la resposta inflamatòria del cervell davant del dany neuronal. Segons les dades presentades per Viñuela, els assajos clínics centrats en aquest mecanisme ja igualen en nombre els que estudien l’amiloide i superen els centrats en la tau, fet que reflecteix un canvi clar en la recerca sobre l’Alzheimer.
Entre les molècules més avançades destaquen diversos anticossos monoclonals que actuen sobre diferents receptors del sistema immunitari cerebral, amb l’objectiu de frenar la inflamació crònica associada a la malaltia.
Una altra estratègia busca actuar abans que s’acumulin les proteïnes amiloide i tau, silenciant els gens responsables de produir-les. Un dels assajos en curs s’adreça a persones amb síndrome de Down, que, a causa de la seva condició genètica, produeixen un excés de proteïna precursora de l’amiloide.
També s’estan explorant fàrmacs destinats a protegir les neurones i a millorar la comunicació entre elles, així com teràpies que actuen sobre el metabolisme, la vascularització cerebral o l’eix intestí-cervell.
En conjunt, aquestes línies de recerca apunten en una mateixa direcció: el futur del tractament de l’Alzheimer passarà probablement per combinar teràpies que actuïn sobre la malaltia des de diferents fronts, en lloc de dependre d’una única diana terapèutica.
Pròxima sessió del Summit
No et perdis la pròxima sessió del Summit, el 15 d’octubre de 2026 a les 16.00 h CET, en què s’abordaran les estratègies terapèutiques anti-tau. La sessió comptarà amb la participació de la Dra. Catherine Mummery i el Dr. Xavier Morató.
Per seguir-la, registra’t a Ace Academy, on també podràs veure les sessions anteriors.
