El Global Research Summit 2026 va arrencar el passat 17 de juny amb una sessió dedicada a un dels debats més rellevants de la recerca actual en la malaltia d’Alzheimer: el paper del diagnòstic biològic i del diagnòstic clínic en la definició i l’abordatge de la malaltia.
Moderada per Xavier Montalbán, director mèdic d’Ace Alzheimer Center Barcelona, la trobada va reunir els neuròlegs i investigadors Marc Suárez-Calvet i Alberto Lleó. Tots dos van analitzar com els avenços en biomarcadors estan transformant la manera d’entendre l’Alzheimer i plantegen nous reptes per a la pràctica clínica en la primera sessió del Summit 2026, integrada dins d’Ace Academy.
Es pot diagnosticar l’Alzheimer abans de l’aparició dels símptomes?
Marc Suárez-Calvet va defensar la visió biològica de la malaltia, argumentant que l’Alzheimer es pot identificar mitjançant biomarcadors específics fins i tot abans que apareguin manifestacions clíniques evidents.
Durant la seva intervenció va destacar els avenços assolits en els darrers anys gràcies als biomarcadors en líquid cefalorraquidi, les tècniques de neuroimatge i, especialment, el desenvolupament de biomarcadors en sang cada vegada més precisos.
“La malaltia hi és. Una altra cosa és el que puguem fer i si hem d’anar a buscar-la i fer biomarcadors en gent cognitivament sana, però el concepte no hauria de canviar segons si un assaig és positiu o negatiu”.
Per a Suárez-Calvet, la possibilitat d’identificar la patologia de manera precoç representa un canvi de paradigma comparable al que han experimentat altres àrees de la medicina durant les darreres dècades.
La importància del context clínic i de l’impacte en els pacients
Per la seva banda, Alberto Lleó va defensar la necessitat de mantenir una visió clínica del diagnòstic i va reflexionar sobre les implicacions que pot tenir traslladar els nous criteris biològics a la pràctica assistencial.
Durant la seva exposició va recordar que darrere de cada biomarcador hi ha persones i famílies que han de conviure amb la informació rebuda i amb les decisions que se’n deriven
“Quan un trasllada aquests conceptes a la vida real, segons com s’apliquin, això canvia la vida de les persones i de les famílies”.
Lleó va subratllar que els avenços científics han d’anar acompanyats d’estratègies clíniques, socials i assistencials que permetin gestionar adequadament el diagnòstic, especialment en persones que encara no presenten símptomes.
Un debat obert per a una nova era del diagnòstic
Malgrat defensar perspectives diferents, tots dos experts van coincidir que la irrupció dels biomarcadors constitueix un dels avenços més importants dels darrers anys en la recerca de l’Alzheimer.
El debat va posar de manifest que la comunitat científica es troba en un moment de transició, en què conviuen noves eines diagnòstiques amb preguntes encara obertes sobre com incorporar-les a la pràctica clínica i com comunicar-ne els resultats als pacients.
La sessió inaugural del Summit va oferir així una reflexió sobre un dels grans reptes actuals de la neurologia: definir què significa realment diagnosticar la malaltia d’Alzheimer en l’era de la medicina de precisió.
Pròxima sessió: biomarcadors de nova generació
El Global Research Summit 2026 continuarà el pròxim 16 de juliol amb la sessió Next Generation Biomarkers for Alzheimer Disease, que se celebrarà en anglès i comptarà amb la participació d’experts internacionals per analitzar el present i el futur dels biomarcadors en el diagnòstic i el seguiment de la malaltia.
Vols seguir les pròximes sessions del Global Research Summit?
Registra’t a Ace Academy, la nova plataforma d’Ace Alzheimer Center que té com a objectiu reunir en un únic espai les activitats formatives, els esdeveniments científics i els projectes de coneixement impulsats per la fundació.
Així podràs accedir a les pròximes activitats del programa, dissenyat per apropar als professionals i investigadors els avenços més rellevants en la malaltia d’Alzheimer i altres demències.
