iACE-SS
Un nou estudi liderat per Ace Alzheimer Center vol comprovar si, a més de millorar alguns símptomes, els tractaments habituals per a la malaltia d’Alzheimer (donepezil, galantamina i rivastigmina) poden influir en el llenguatge espontani i si la tecnologia pot mesurar aquests canvis d’una manera més sensible, objectiva i accessible.
L’objectiu principal de l’estudi iACE-SS és avaluar l’efecte dels inhibidors de la colinesterasa (donepezil, galantamina i rivastigmina) sobre el llenguatge espontani en pacients amb demència lleu associada a la malaltia d’Alzheimer, al llarg d’un seguiment prospectiu de 52 setmanes. L’estudi parteix de la hipòtesi que els canvis en el llenguatge espontani poden constituir un biomarcador digital sensible per detectar i monitoritzar la resposta al tractament simptomàtic en fases primerenques de la malaltia, complementant les avaluacions cognitives tradicionals.
Objectius específics i metodologia
De manera específica, l’estudi analitza la relació entre els canvis en el rendiment cognitiu i les modificacions observades en el llenguatge espontani, comparant mesures obtingudes mitjançant proves neuropsicològiques clàssiques en paper amb aquelles derivades d’eines digitalitzades i automatitzades, com el sistema Linus Health (CCE) i la plataforma PUNTO (iACE-SS). Aquest enfocament permet determinar si l’anàlisi computacional de la parla facilita una detecció més precoç i precisa de l’evolució clínica associada al tractament amb iAChE.
Anàlisi del llenguatge i desenvolupament d’algoritmes
Un altre objectiu central és desenvolupar i validar algoritmes capaços de quantificar longitudinalment l’evolució del llenguatge espontani en pacients amb malaltia d’Alzheimer lleu tractats amb inhibidors de la colinesterasa. Per a això, s’analitzen variables acústiques, lingüístiques i semàntiques extretes de tasques estructurades, semiestructurades i no estructurades, amb la finalitat d’identificar paràmetres del discurs sensibles als canvis induïts pel tractament farmacològic.
Marcadors neurofisiològics
L’estudi incorpora també l’electroencefalografia (EEG) longitudinal per avaluar si determinats marcadors d’activitat cerebral, tant en EEG quantitatiu com en potencials relacionats amb esdeveniments, són útils per identificar i caracteritzar els pacients que responen al tractament simptomàtic. S’analitza la correlació entre aquests canvis neurofisiològics, l’evolució cognitiva i les modificacions en el llenguatge espontani, explorant el seu valor com a biomarcadors funcionals de resposta terapèutica.
Integració de biomarcadors i enfocament personalitzat
Finalment, l’estudi integra els canvis en la parla, la cognició digitalitzada, els marcadors EEG i altres biomarcadors clínics i plasmàtics, explorant possibles efectes diferencials segons variables com el sexe, el genotip ApoE, la càrrega vascular o el perfil biomarcador. L’objectiu últim és avançar cap a models personalitzats de monitorització de la resposta al tractament mitjançant eines no invasives, de baix cost i fàcilment escalables per a la pràctica clínica habitual.
