Un recent article publicat en la revista eBioMedicine explora el valor del biomarcador plasmàtic pTau181 per a identificar l’Alzheimer
Nou estudi de Ace Alzheimer Center Barcelona en 2000 pacients destaca la utilitat clínica del biomarcador plasmàtic pTau181 per a detectar Alzheimer en les fases inicials
Un recent article publicat en la revista eBioMedicine (del grup The Lancet), liderat per Ace Alzheimer Center Barcelona i amb la col·laboració de l'Hospital Sant Pau, explora el valor del biomarcador plasmàtic pTau181 per a identificar la malaltia d'Alzheimer en pacients d'una clínica de memòria.
L'Alzheimer, responsable del 60-80% del total de casos de demència, és l'única malaltia entre les 10 principals causes de mortalitat en el món que encara no té tractament preventiu ni cura. A més, el diagnòstic de la majoria dels casos es realitza quan el mal neuronal ja està establert i és irreversible. Trobar un mètode de detecció i diagnòstic no invasiu en les etapes més inicials de la malaltia és un dels grans reptes en la pràctica clínica. En aquest context, des de fa uns anys, ha sorgit un creixent interès en els biomarcadores plasmàtics, i específicament, en el biomarcador plasmàtic pTau181.
L'estudi, dirigit per la Dra. Amanda Cano, responsable del Programa de Biologia Molecular i Biomarcadores en Ace, ha analitzat en més de 2000 pacients com el biomarcador pTau181 en la sang pot ajudar a detectar la malaltia d'Alzheimer en les seves etapes més primerenques. Els resultats mostren que aquest biomarcador és molt prometedor: presenta una sensibilitat del 94% i una precisió de gairebé el 80% per a identificar a les persones amb alt risc de desenvolupar Alzheimer. Això es tradueix en una baixa taxa de falsos negatius.
L'ús del pTau181 plasmàtic podria reduir en un 39% el nombre de puncions lumbars, un procediment invasiu i costós, que es realitzen en hospitals i clíniques de memòria especialitzades. Actualment, les puncions lumbars s'utilitzen per a obtenir el denominat “líquid cefalorraquidi” a través d'una punció pròxima a la medul·la espinal, en la zona lumbar de l'esquena, la qual cosa permet detectar unes certes proteïnes relacionades amb l'Alzheimer i confirmar el diagnòstic. No obstant això, encara que actualment estan encara en fase de recerca, el desenvolupament de biomarcadores en la sang, com el pTau181, oferiran una alternativa menys invasiva i més accessible per a tots els hospitals i centres d'atenció primària. A més, aquest biomarcador també ajuda a predir quins pacients podrien avançar cap a una demència com l'Alzheimer, la qual cosa permetrà un seguiment més efectiu.
Aquest estudi és el més gran realitzat fins ara en pacients del món real d'una clínica de memòria i proporciona una base científica sòlida per a considerar el pTau181 com una eina valuosa en la pràctica clínica. És important destacar la participació de l'equip de recerca d'Ace, que ha vingut liderant nombrosos projectes dins de l'àmbit de la biologia molecular en els últims anys, contribuint a la publicació de múltiples articles com “Macular vessel density in the superficial plexus is not a proxy of cerebrovascular damage in senar-detected individuals: data from the NORFACE cohort”; “Genome-wide association study and polygenic risk scores of retinal thickness across the cognitive continuum: data from the NORFACE cohort”; o “Unveiling the sound of the cognitive estatus: Machine Learning-based speech analysis in the Alzheimer's disease spectrum”; entre altres. Aquest esforç continu ha estat fonamental perquè estudis com aquest, publicats en revistes d'alt impacte i de recerques innovadores en biomedicina com eBioMedicine, siguin possibles, aportant així noves eines per a la pràctica clínica.
Segons la Dra. Cano, “els biomarcadores plasmàtics suposaran una revolució no sols en la forma en què es diagnostica l'Alzheimer, sinó també en la selecció de pacients per als assajos clínics, per a l'avaluació de l'efectivitat dels nous tractaments que estan per arribar i, en definitiva, per a implantar l'estratègia de la medicina de precisió en aquests pacients.”
Pots veure el vídeo d'Amanda Cano on s'explica en més profunditat l'estudi en aquest enllaç.
Ace:
Noticies
