Posicionament d’Ace: Sobre els reptes clínics, assistencials i organitzatius associats a les noves teràpies modificadores de la malaltia d’Alzheimer

L’arribada de les primeres teràpies modificadores de la malaltia d’Alzheimer constitueix un moment d’especial rellevància per al futur de l’atenció a les persones que conviuen amb aquesta malaltia.

Des d’Ace Alzheimer Center Barcelona reconeixem la complexitat d’un procés d’avaluació en què s’han de conjugar l’evidència científica, la seguretat dels pacients, la sostenibilitat del sistema i l’equitat en l’accés a la innovació terapèutica.

No obstant això, considerem que les persones amb malaltia d’Alzheimer han de poder beneficiar-se dels avenços terapèutics que demostrin un balanç benefici-risc favorable, dins d’un marc d’utilització responsable, sostenible i basat en la millor evidència científica disponible.

Creiem que el debat actual transcendeix el finançament de dos medicaments concrets. Aquestes primeres teràpies modificadores representen l’inici d’una nova etapa en l’abordatge de l’Alzheimer, caracteritzada pel diagnòstic precoç i biològic, la medicina de precisió i la incorporació progressiva de noves alternatives terapèutiques. La qüestió de fons és com abordarà el Sistema Nacional de Salut aquesta transformació.

Defensem l’estudi de fórmules d’accés gradual, condicionat i avaluable, adaptades a l’evidència i a les característiques de cada tractament. Aquestes fórmules haurien d’incloure criteris comuns d’elegibilitat, registres obligatoris, centres amb experiència acreditada en l’administració i el seguiment dels tractaments, seguiment clínic i radiològic, acords basats en resultats i revisions periòdiques de les condicions de finançament.

L’objectiu no és anticipar el resultat de l’avaluació econòmica ni pressuposar un estalvi net. És garantir que l’anàlisi incorpori, a més del cost farmacèutic, els possibles efectes sobre l’autonomia, la dependència, els recursos sanitaris i socials, la qualitat de vida i la càrrega de les famílies i de les persones cuidadores.

Per damunt de qualsevol altra consideració, el nou paradigma ha de tenir com a objectiu preservar la dignitat i la identitat de cada persona, la seva autonomia, la seva capacitat de decidir i el seu propòsit vital durant el màxim temps possible.

Catalunya disposa de professionals altament qualificats, centres amb una àmplia experiència clínica i investigadora i una posició de lideratge internacional en la recerca sobre la malaltia d’Alzheimer. Aquest capital científic ofereix una oportunitat per desenvolupar un model d’implementació responsable, alineat amb els principis que inspiren l’Estratègia Farmacèutica per a Europa: promoure la innovació, garantir un accés equitatiu i reforçar la resiliència dels sistemes sanitaris.

Considerem que la innovació i la sostenibilitat són objectius plenament compatibles. Amb aquesta finalitat, proposem impulsar una estratègia nacional d’implementació progressiva basada en els principis següents:

1. Accés, seguretat i avaluació

• Definir criteris clínics, diagnòstics i de seguretat homogenis per a cada tractament, que garanteixin una selecció adequada i un seguiment rigorós dels pacients.
• Seleccionar centres amb capacitat diagnòstica, terapèutica i de seguiment, i establir circuits de derivació territorialment equitatius.
• Crear registres obligatoris que integrin dades d’efectivitat, seguretat, qualitat de vida, resultats reportats pels pacients, càrrega de les persones cuidadores i impacte econòmic i social, i que permetin generar dades i evidència en vida real, Real World Data i Real World Evidence.
• Preveure mecanismes de revisió periòdica i, quan sigui viable, acords de finançament condicionat o basats en resultats.

2. Experiència diagnòstica i capacitat assistencial

• Garantir l’accés equitatiu a diagnòstics d’excel·lència basats en biomarcadors, mitjançant centres o institucions amb una experiència diagnòstica consolidada.
• Reforçar el paper de l’atenció primària i facilitar una coordinació eficaç amb les unitats especialitzades, els centres experts, els serveis socials i els recursos comunitaris.
• Planificar les necessitats de formació dels professionals, especialment en els àmbits de la infermeria, els hospitals de dia, la gestió de casos, els sistemes d’informació i les infraestructures necessàries.
• Combinar intervencions farmacològiques i no farmacològiques dins d’un model d’atenció integrada.

3. Prevenció, famílies i equitat

• Impulsar polítiques de salut cerebral al llarg de tota la vida, centrades en els factors de risc modificables, la salut cardiovascular, l’activitat física, la nutrició, el son, l’activitat cognitiva i la participació social.
• Garantir que el lloc de residència, la situació socioeconòmica o la capacitat d’accés a determinats centres no condicionin injustificadament el diagnòstic o el tractament.
• Integrar mesures de suport, formació, respir, acompanyament psicològic i protecció social per a les persones cuidadores i les famílies.
• Incorporar de manera estable les organitzacions de pacients i de persones cuidadores en la governança, el disseny dels circuits i l’avaluació dels resultats.

4. Recerca, dades i innovació responsable

• Generar dades i evidència en vida real de qualitat (Real World Data i Real World Evidence) mitjançant plataformes segures, interoperables i sotmeses a criteris ètics i de protecció de dades.
• Promoure la recerca clínica i translacional, els assaigs clínics i el desenvolupament de noves estratègies terapèutiques, incloses les intervencions combinades.
• Incorporar la salut digital, la intel·ligència artificial i l’anàlisi avançada de dades amb criteris de seguretat, transparència, equitat i supervisió humana.
• Publicar periòdicament indicadors agregats d’accés, seguretat, efectivitat, equitat territorial, experiència dels pacients i impacte assistencial.

Per tot el que s’ha exposat, posem a disposició del sistema els nostres més de trenta anys d’experiència en assistència, recerca, assaigs clínics, diagnòstic mitjançant biomarcadors i generació d’evidència científica, amb l’objectiu de contribuir al disseny d’un model d’incorporació responsable de les teràpies modificadores de la malaltia.

En aquest context, sol·licitem una trobada institucional amb els organismes competents per compartir aquestes propostes i explorar conjuntament les mesures que permetin preparar el Sistema Nacional de Salut per a la incorporació de les teràpies modificadores actuals i futures.

Estem convençuts que la col·laboració entre les administracions, les societats científiques, les organitzacions de pacients i els centres experts constitueix la millor garantia perquè el progrés científic es tradueixi en un benefici real per a les persones amb malaltia d’Alzheimer i les seves famílies.

Firmà

Lluís Tárraga Mestre
President
Ace Alzheimer Center Barcelona

Miren Jone Gurrutxaga Telleria
Directora General
Ace Alzheimer Center Barcelona

Mercè Boada Rovira
Co-fundadora & Senior Medical Advisor
Ace Alzheimer Center Barcelona

Xavier Montalban
Director mèdic
Ace Alzheimer Center Barcelona