L’Alzheimer’s Disease Genetics Consortium (ADGC) és un grup de recerca que treballa per identificar les variants genètiques associades al risc de patir la malaltia de l’Alzheimer. Fundació ACE forma part d’aquest equip internacional, liderat pel doctor Gerard Schellenberg de l’Escola de Medicina de la Universitat de Pennsilvania (Estats Units). L’ADGC és un dels quatre consorcis que forma part de l’International Genomics of Alzheimer’s Project (IGAP).
Si el jutge estima que el patrimoni de la persona que està sotmesa a tutela ho requereix, pot determinar que la representació i l’atenció personal recaiguin en el tutor i que complementàriament es nomeni un administrador patrimonial per a la gestió relativa a l’administració dels seus béns.
L’àcid desoxiribonucleic (ADN) és el material genètic que contenen les cèl·lules amb les instruccions de la forma i el funcionament dels éssers vius. L’ADN s’organitza en cromosomes, que contenen la informació genètica dels individus i es transmeten per herència de pares a fills.
Un al·lel fa referència a les diferents formes que pot presentar un gen pel que fa a la variació de seqüència o dels nucleòtids de l’ADN. La diferència en la disposició del material genètic té efectes en la funció concreta dels gens.
Rendiment d’un subjecte en una prova cognitiva per sota de l’esperable per la seva edat i nivell d’escolaritat. La prova cognitiva es mesura metodològicament mitjançant l’ús de barems i punts de tall.
Una persona amb un diagnòstic de possible malaltia de l’Alzheimer fa referència a l’existència d’una altra condició, com una malaltia vascular cerebral o altres malalties metabòliques cròniques prèvies. Aquestes patologies poden provocar deteriorament cerebral per si mateixes, però no els símptomes claus de la malaltia de l’Alzheimer, que es troben en primer pla i a més són evolutius.
El metge fa un diagnòstic probable de la malaltia de l’Alzheimer després d’haver descartat altres possibles causes del deteriorament cognitiu. A diferència del diagnòstic d’Alzheimer possible, en aquest cas no hi ha una altra patologia relacionada amb el deteriorament progressiu que presenta el pacient.
El diagnòstic segur i definitiu de la malaltia de l’Alzheimer només es pot fer observant directament el cervell. Per tant, el diagnòstic d’un Alzheimer segur només es pot fer post-mortem, mitjançant una autòpsia. Amb aquesta prova es poden observar les marques de plaques senils i cabdells neurofibril·lars que són la prova irrefutable d’aquest tipus de demència.
L’apolipoproteïna E és una proteïna que sintetitza un gen del cromosoma número 19. La investigació ha demostrat que l’al·lel ApoE 4 d’aquesta proteïna està associada amb el risc de patir la malaltia de l’Alzheimer.
Un assaig clínic és el procés d’investigació que, mitjançant un mètode científic i controlat, han de passar tots els fàrmacs per comprovar la seva eficàcia, tolerància i seguretat, abans de la seva comercialització i ús per a la població general.
La designació d’un tutor efectuada per la mateixa persona, coneguda col·loquialment com a autotutela, preveu la possibilitat que un mateix determini en escriptura notarial o a través d’un document de voluntats anticipades quina persona o persones desitjaria que fossin els seus tutors, així com establir qualsevol disposició relativa a la seva persona o als seus béns.
En el supòsit que en el futur aquesta persona arribés a ser declarada incapaç, el jutge que tramités el procediment hauria de comprovar, mitjançant la sol·licitud al registre pertinent, si aquesta persona ha atorgat prèviament escriptura d’autotutela.
Examen complert de les funcions cognitives, conductuals i emocionals que poden alterar-se com a conseqüència d’una afectació funcional i/o estructural del sistema nerviós central.
L’Alzheimer’s Disease Genetics Consortium (ADGC) és un grup de recerca que treballa per identificar les variants genètiques associades al risc de patir la malaltia de l’Alzheimer. Fundació ACE forma part d’aquest equip internacional, liderat pel doctor Gerard Schellenberg de l’Escola de Medicina de la Universitat de Pennsilvania (Estats Units). L’ADGC és un dels quatre consorcis que forma part de l’International Genomics of Alzheimer’s Project (IGAP).
Si el jutge estima que el patrimoni de la persona que està sotmesa a tutela ho requereix, pot determinar que la representació i l’atenció personal recaiguin en el tutor i que complementàriament es nomeni un administrador patrimonial per a la gestió relativa a l’administració dels seus béns.
L’àcid desoxiribonucleic (ADN) és el material genètic que contenen les cèl·lules amb les instruccions de la forma i el funcionament dels éssers vius. L’ADN s’organitza en cromosomes, que contenen la informació genètica dels individus i es transmeten per herència de pares a fills.
Un al·lel fa referència a les diferents formes que pot presentar un gen pel que fa a la variació de seqüència o dels nucleòtids de l’ADN. La diferència en la disposició del material genètic té efectes en la funció concreta dels gens.
Rendiment d’un subjecte en una prova cognitiva per sota de l’esperable per la seva edat i nivell d’escolaritat. La prova cognitiva es mesura metodològicament mitjançant l’ús de barems i punts de tall.
Una persona amb un diagnòstic de possible malaltia de l’Alzheimer fa referència a l’existència d’una altra condició, com una malaltia vascular cerebral o altres malalties metabòliques cròniques prèvies. Aquestes patologies poden provocar deteriorament cerebral per si mateixes, però no els símptomes claus de la malaltia de l’Alzheimer, que es troben en primer pla i a més són evolutius.
El metge fa un diagnòstic probable de la malaltia de l’Alzheimer després d’haver descartat altres possibles causes del deteriorament cognitiu. A diferència del diagnòstic d’Alzheimer possible, en aquest cas no hi ha una altra patologia relacionada amb el deteriorament progressiu que presenta el pacient.
El diagnòstic segur i definitiu de la malaltia de l’Alzheimer només es pot fer observant directament el cervell. Per tant, el diagnòstic d’un Alzheimer segur només es pot fer post-mortem, mitjançant una autòpsia. Amb aquesta prova es poden observar les marques de plaques senils i cabdells neurofibril·lars que són la prova irrefutable d’aquest tipus de demència.
L’apolipoproteïna E és una proteïna que sintetitza un gen del cromosoma número 19. La investigació ha demostrat que l’al·lel ApoE 4 d’aquesta proteïna està associada amb el risc de patir la malaltia de l’Alzheimer.
Un assaig clínic és el procés d’investigació que, mitjançant un mètode científic i controlat, han de passar tots els fàrmacs per comprovar la seva eficàcia, tolerància i seguretat, abans de la seva comercialització i ús per a la població general.
La designació d’un tutor efectuada per la mateixa persona, coneguda col·loquialment com a autotutela, preveu la possibilitat que un mateix determini en escriptura notarial o a través d’un document de voluntats anticipades quina persona o persones desitjaria que fossin els seus tutors, així com establir qualsevol disposició relativa a la seva persona o als seus béns.
En el supòsit que en el futur aquesta persona arribés a ser declarada incapaç, el jutge que tramités el procediment hauria de comprovar, mitjançant la sol·licitud al registre pertinent, si aquesta persona ha atorgat prèviament escriptura d’autotutela.
Examen complert de les funcions cognitives, conductuals i emocionals que poden alterar-se com a conseqüència d’una afectació funcional i/o estructural del sistema nerviós central.
El biobanc és un recurs dels centres de recerca que emmagatzemen mostres de material biològic sota condicions de seguretat especials. Els biobancs de mostres d’ADN són molt importants pels estudis genètics de processos cel·lulars relacionats amb malalties, com l’Alzheimer.
El biobanc és un recurs dels centres de recerca que emmagatzemen mostres de material biològic sota condicions de seguretat especials. Els biobancs de mostres d’ADN són molt importants pels estudis genètics de processos cel·lulars relacionats amb malalties, com l’Alzheimer.
La capacitat d’obrar permet realitzar tot tipus d’actes amb eficàcia jurídica. Continuant l’exemple anterior, el menor titular d’un compte bancari no pot efectuar-hi operacions fins que no disposi de la capacitat d’obrar.
La capacitat d’obrar s’obté amb la majoria d’edat i es manté al llarg de la vida, si bé es pot modificar per una sentència de declaració d’incapacitació o modificació de la capacitat.
S’entén per capacitat jurídica l’aptitud per ser titular de drets i obligacions. S’adquireix amb el naixement i es manté fins a la defunció de la persona (o fins a la declaració judicial del seu traspàs). Així, per exemple, un nounat pot ser titular d’un compte bancari perquè té capacitat jurídica. La capaciat jurídica es manté al llarg de tota la vida i no es pot limitar ni suprimir.
El centre de dia és un servei social que ofereix assistència a persones amb trastorn cognitiu o demència en règim diürn. L’abordatge és interdisciplinar, capaç de cobrir les necessitats de la persona i de la seva família en fases inicials i moderades de la malaltia.
El cervell és l’òrgan central del sistema nerviós de la majoria d’éssers vius. En el cas dels humans, el cervell es composa d’unes 100.000 cèl·lules neuronals i es disposa en diferents estructures, que han evolucionat al llarg de milers d’anys. Avui en dia hi ha diverses tècniques de neuroimatge que permeten observar-lo ‘in vivo’ per analitzar-ne els canvis estructurals i funcionals.
El subgrup de neurologia del Cohorts for Heart and Aging in Genomic Epidemiology (CHARGE) és un grup de recerca que treballa en la replicació d’estudis d’associació del genoma complet. El consorci CHARGE va convidar formalment a Fundació ACE a formar part del projecte neuroCHARGE, que treballa intensament en fenotips relacionats amb patologies cerebrals i ha aconseguit aïllar gens importants vinculats a la malaltia d’Alzheimer o patologies cerebrovasculars. El CHARD és un dels quatre consorcis que forma part de l’International Genomics of Alzheimer’s Project (IGAP).
El consentiment informat és el procediment mitjançant el qual es garanteix que una persona ha expressat voluntàriament la seva intenció de participar en una investigació (bàsicament, un assaig clínic), després d’haver comprès la informació que se li ha donat sobre els objectius de l’estudi, els beneficis, les molèsties, els riscos possibles i les alternatives, així com els seus drets i responsabilitats.
En alguns casos, tals com l’examen físic d’un metge, el consentiment és tàcit i se sobreentén. Per a procediments més invasius o per a aquells que s’associen a riscos significatius i que impliquen alternatives, el consentiment informat s’ha de presentar per escrit i firmat pel pacient.
En certes circumstàncies, hi ha excepcions al consentiment informat. Els casos més freqüents són les emergències mèdiques en les quals es requereix atenció mèdica immediata per prevenir danys seriosos o irreversibles.
En determinats supòsits, la sentència de declaració d’incapacitació o modificació de la capacitat d’obrar, atenent al grau de discerniment de la persona a la que es refereix, pot establir que aquesta estigui sotmesa únicament a curatela. La curatela vindria a ser una tutela d’abast més reduït.
El contingut de la curatela és el que es determina en la sentència de declaració d’incapacitació. Si la sentència no concreta els actes per als quals la persona curatelada precisa l’assistència del curador, aquesta s’entén que s’ha de prestar per aquells actes de transcendència per als que, en el cas anàleg, el tutor precisaria autorització judicial.
El curador pot ser una persona física o una entitat jurídica sense afany de lucre. El curador, a diferència del tutor, no ostenta la representació de la persona que se sotmet a curatela.
La capacitat d’obrar permet realitzar tot tipus d’actes amb eficàcia jurídica. Continuant l’exemple anterior, el menor titular d’un compte bancari no pot efectuar-hi operacions fins que no disposi de la capacitat d’obrar.
La capacitat d’obrar s’obté amb la majoria d’edat i es manté al llarg de la vida, si bé es pot modificar per una sentència de declaració d’incapacitació o modificació de la capacitat.
S’entén per capacitat jurídica l’aptitud per ser titular de drets i obligacions. S’adquireix amb el naixement i es manté fins a la defunció de la persona (o fins a la declaració judicial del seu traspàs). Així, per exemple, un nounat pot ser titular d’un compte bancari perquè té capacitat jurídica. La capaciat jurídica es manté al llarg de tota la vida i no es pot limitar ni suprimir.
El centre de dia és un servei social que ofereix assistència a persones amb trastorn cognitiu o demència en règim diürn. L’abordatge és interdisciplinar, capaç de cobrir les necessitats de la persona i de la seva família en fases inicials i moderades de la malaltia.
El cervell és l’òrgan central del sistema nerviós de la majoria d’éssers vius. En el cas dels humans, el cervell es composa d’unes 100.000 cèl·lules neuronals i es disposa en diferents estructures, que han evolucionat al llarg de milers d’anys. Avui en dia hi ha diverses tècniques de neuroimatge que permeten observar-lo ‘in vivo’ per analitzar-ne els canvis estructurals i funcionals.
El subgrup de neurologia del Cohorts for Heart and Aging in Genomic Epidemiology (CHARGE) és un grup de recerca que treballa en la replicació d’estudis d’associació del genoma complet. El consorci CHARGE va convidar formalment a Fundació ACE a formar part del projecte neuroCHARGE, que treballa intensament en fenotips relacionats amb patologies cerebrals i ha aconseguit aïllar gens importants vinculats a la malaltia d’Alzheimer o patologies cerebrovasculars. El CHARD és un dels quatre consorcis que forma part de l’International Genomics of Alzheimer’s Project (IGAP).
El consentiment informat és el procediment mitjançant el qual es garanteix que una persona ha expressat voluntàriament la seva intenció de participar en una investigació (bàsicament, un assaig clínic), després d’haver comprès la informació que se li ha donat sobre els objectius de l’estudi, els beneficis, les molèsties, els riscos possibles i les alternatives, així com els seus drets i responsabilitats.
En alguns casos, tals com l’examen físic d’un metge, el consentiment és tàcit i se sobreentén. Per a procediments més invasius o per a aquells que s’associen a riscos significatius i que impliquen alternatives, el consentiment informat s’ha de presentar per escrit i firmat pel pacient.
En certes circumstàncies, hi ha excepcions al consentiment informat. Els casos més freqüents són les emergències mèdiques en les quals es requereix atenció mèdica immediata per prevenir danys seriosos o irreversibles.
En determinats supòsits, la sentència de declaració d’incapacitació o modificació de la capacitat d’obrar, atenent al grau de discerniment de la persona a la que es refereix, pot establir que aquesta estigui sotmesa únicament a curatela. La curatela vindria a ser una tutela d’abast més reduït.
El contingut de la curatela és el que es determina en la sentència de declaració d’incapacitació. Si la sentència no concreta els actes per als quals la persona curatelada precisa l’assistència del curador, aquesta s’entén que s’ha de prestar per aquells actes de transcendència per als que, en el cas anàleg, el tutor precisaria autorització judicial.
El curador pot ser una persona física o una entitat jurídica sense afany de lucre. El curador, a diferència del tutor, no ostenta la representació de la persona que se sotmet a curatela.
La declaració d’incapacitació o declaració de modificació de la capacitat és una resolució judicial (sentència) per la qual es reconeix que una determinada persona, com a conseqüència d’una malaltia, està mancada totalment o parcialment de la capacitat d’obrar.
Perquè es pugui acordar la manca de capacitat cal que en la persona respecte a la qual se sol·liciti concorrin tres requisits:
- Que pateixi una malaltia o deficiència física o psíquica.
- Que aquesta sigui de caracter persistent.
- Que aquesta impedeixi el seu autogovern.
Si es produeix un conflicte d’interessos entre el tutor i el tutelat, o entre el curador i la persona sotmesa a curatela, o bé si encara no s’ha procedit a nombrar un tutor però les circumstàncies ho requereixen, el jutge pot nombrar un defensor judicial de la persona que ha de quedar sotmesa a tutela per tal que, de forma provisional, aquest vetlli pels seus interessos.
El jutge determinarà en cada cas concret les funcions que, tenint en compte les necessitats de la persona que requereix protecció, haurà de desenvolupar el defensor judicial.
La demència és un síndrome que presenta diferents símptomes relacionats amb la pèrdua de les funcions cognitives, com la memòria o el llenguatge. Hi ha molts tipus de demència, però la més habitual és la malaltia de l’Alzheimer. Hi ha altres trastorns que poden anar associats a la demència, com la depressió i els deliris o d’altres trastorns de conducta. Per això de vegades el seu diagnòstic és complicat.
És un tipus de demència que afecta la part anterior (lòbul frontal ) del cervell, que es pot estendre cap a la part temporal. Els primers símptomes de la demència frontotemporal acostumen a afectar a la conducta i les funcions executives. Aquest síndrome és la segona demència degenerativa més comú, després de la malaltia de l’Alzheimer, en persones joves i la tercera causa en afectats per damunt dels 65 anys.
Presenta símptomes similars a la demència de tipus Alzheimer però amb característiques similars a la malaltia de Parkinson, com la rigidesa, els tremolors i l’alentiment motriu. Una característica d’aquesta demència és que pel seu diagnòstic és necessari que el pacient també presenti deliris i/o al·lucinacions molt viscudes i raonades. Aquesta malaltia neurodegenerativa és el segon tipus de demència més comú en pacients grans i en ocasions pot manifestar-se conjuntament amb la malaltia de l’Alzheimer.
Un tipus de demència causada per lesions en els vasos sanguinis del cervell, sobretot els infarts cerebrals. Després de la malaltia de l’Alzheimer, és la demència de causa no degenerativa més comú. En aquest cas, el diagnòstic precoç és molt important per evitar la progressió de la malaltia i corregir factors de risc.
El deteriorament cognitiu fa referència a la disminució del rendiment de les funcions cognitives adquirides però sense afectació de la capacitat funcional per les activitats de la vida diària i l’autonomia prèvia de la persona. És una etapa de transició entre l’envelliment normal i l’aparició d’una demència. La recerca investiga ara el percentatge i temps de conversió d’aquest pacients a demència. La societat científica actual assumeix el deteriorament cognitiu com una fase prèvia de la malaltia de l’Alzheimer o d’altres demències.
La determinació d’una malaltia requereix d’un diagnòstic, que fa referència a un conjunt de proves clíniques per identificar la patologia. En el cas de les malalties neurodegeneratives hi ha diverses proves que condueixen cap al diagnòstic dels diferents tipus de demència. El seu diagnòstic precoç facilita la intervenció terapèutica primerenca, donant temps a pacients i família a fer previsions de futur, encarar un procés llarg i costós de cara a aportar dignitat i qualitat de vida a tot l’entorn familiar.
La declaració d’incapacitació o declaració de modificació de la capacitat és una resolució judicial (sentència) per la qual es reconeix que una determinada persona, com a conseqüència d’una malaltia, està mancada totalment o parcialment de la capacitat d’obrar.
Perquè es pugui acordar la manca de capacitat cal que en la persona respecte a la qual se sol·liciti concorrin tres requisits:
- Que pateixi una malaltia o deficiència física o psíquica.
- Que aquesta sigui de caracter persistent.
- Que aquesta impedeixi el seu autogovern.
Si es produeix un conflicte d’interessos entre el tutor i el tutelat, o entre el curador i la persona sotmesa a curatela, o bé si encara no s’ha procedit a nombrar un tutor però les circumstàncies ho requereixen, el jutge pot nombrar un defensor judicial de la persona que ha de quedar sotmesa a tutela per tal que, de forma provisional, aquest vetlli pels seus interessos.
El jutge determinarà en cada cas concret les funcions que, tenint en compte les necessitats de la persona que requereix protecció, haurà de desenvolupar el defensor judicial.
La demència és un síndrome que presenta diferents símptomes relacionats amb la pèrdua de les funcions cognitives, com la memòria o el llenguatge. Hi ha molts tipus de demència, però la més habitual és la malaltia de l’Alzheimer. Hi ha altres trastorns que poden anar associats a la demència, com la depressió i els deliris o d’altres trastorns de conducta. Per això de vegades el seu diagnòstic és complicat.
És un tipus de demència que afecta la part anterior (lòbul frontal ) del cervell, que es pot estendre cap a la part temporal. Els primers símptomes de la demència frontotemporal acostumen a afectar a la conducta i les funcions executives. Aquest síndrome és la segona demència degenerativa més comú, després de la malaltia de l’Alzheimer, en persones joves i la tercera causa en afectats per damunt dels 65 anys.
Presenta símptomes similars a la demència de tipus Alzheimer però amb característiques similars a la malaltia de Parkinson, com la rigidesa, els tremolors i l’alentiment motriu. Una característica d’aquesta demència és que pel seu diagnòstic és necessari que el pacient també presenti deliris i/o al·lucinacions molt viscudes i raonades. Aquesta malaltia neurodegenerativa és el segon tipus de demència més comú en pacients grans i en ocasions pot manifestar-se conjuntament amb la malaltia de l’Alzheimer.
Un tipus de demència causada per lesions en els vasos sanguinis del cervell, sobretot els infarts cerebrals. Després de la malaltia de l’Alzheimer, és la demència de causa no degenerativa més comú. En aquest cas, el diagnòstic precoç és molt important per evitar la progressió de la malaltia i corregir factors de risc.
El deteriorament cognitiu fa referència a la disminució del rendiment de les funcions cognitives adquirides però sense afectació de la capacitat funcional per les activitats de la vida diària i l’autonomia prèvia de la persona. És una etapa de transició entre l’envelliment normal i l’aparició d’una demència. La recerca investiga ara el percentatge i temps de conversió d’aquest pacients a demència. La societat científica actual assumeix el deteriorament cognitiu com una fase prèvia de la malaltia de l’Alzheimer o d’altres demències.
La determinació d’una malaltia requereix d’un diagnòstic, que fa referència a un conjunt de proves clíniques per identificar la patologia. En el cas de les malalties neurodegeneratives hi ha diverses proves que condueixen cap al diagnòstic dels diferents tipus de demència. El seu diagnòstic precoç facilita la intervenció terapèutica primerenca, donant temps a pacients i família a fer previsions de futur, encarar un procés llarg i costós de cara a aportar dignitat i qualitat de vida a tot l’entorn familiar.
L’European Alzheimer’s Disease Consortium (EADC) és una xarxa de centres d’excel·lència europeus que treballa en el camp de l’Alzheimer. Fundació ACE és un de la cinquantena de centres que formen part d’aquest consorci. El seu objectiu és desenvolupar noves formes de prevenir, alentir i millorar els símptomes primaris i secundaris de la malaltia de l’Alzheimer.
Procés natural que fa referència al conjunt de modificacions morfològiques i fisiològiques que apareixen com a conseqüència de l’acció del temps sobre els éssers vius. L’envelliment té una gran variabilitat entre els subjectes a causa de molts factors, com els genètics, el nivell educacional, les patologies associades, el nivell d’activitat, etc.; així com la capacitat psicològica per adaptar-se als canvis produïts amb l’edat.
Disciplina científica que estudia la distribució, la freqüència i els determinants de la salut i les malalties en poblacions humanes.
L’European Alzheimer’s Disease Consortium (EADC) és una xarxa de centres d’excel·lència europeus que treballa en el camp de l’Alzheimer. Fundació ACE és un de la cinquantena de centres que formen part d’aquest consorci. El seu objectiu és desenvolupar noves formes de prevenir, alentir i millorar els símptomes primaris i secundaris de la malaltia de l’Alzheimer.
Procés natural que fa referència al conjunt de modificacions morfològiques i fisiològiques que apareixen com a conseqüència de l’acció del temps sobre els éssers vius. L’envelliment té una gran variabilitat entre els subjectes a causa de molts factors, com els genètics, el nivell educacional, les patologies associades, el nivell d’activitat, etc.; així com la capacitat psicològica per adaptar-se als canvis produïts amb l’edat.
Disciplina científica que estudia la distribució, la freqüència i els determinants de la salut i les malalties en poblacions humanes.
Substància química que s’utilitza en el tractament d’una malaltia. En el cas de la malaltia de l’Alzheimer, actualment hi ha diversos fàrmacs en fase d’assaig clínic en les seves diverses fases evolutives. L’objectiu dels fàrmacs actuals és alentir la progressió de la malaltia.
El fenotip és l’expressió física o funcional en un determinat genoma o genotip, que fa referència a la manifestació de l’expressió en el cos d’un individu dels seus gens.
Substància química que s’utilitza en el tractament d’una malaltia. En el cas de la malaltia de l’Alzheimer, actualment hi ha diversos fàrmacs en fase d’assaig clínic en les seves diverses fases evolutives. L’objectiu dels fàrmacs actuals és alentir la progressió de la malaltia.
El fenotip és l’expressió física o funcional en un determinat genoma o genotip, que fa referència a la manifestació de l’expressió en el cos d’un individu dels seus gens.
Seqüència d’ADN que conté informació rellevant per la síntesi d’una molècula amb funció cel·lular, habitualment les proteïnes. Els gens s’estructuren en els cromosomes, dins de cada cèl·lula, en una posició determinada. L’herència genètica fa referència a la informació que es transmet a la descendència.
El genoma és la informació genètica característica d’una espècie. La seqüenciació del genoma és molt útil per identificar els gens relacionats amb malalties.
El genotip fa referència al conjunt de material genètic d’un individu concret, que caracteritza les característiques dels éssers vius en particular.
El Genetic and Environmental Risk in Alzheimer’s Disease (GERAD) és un grup de recerca que treballa per identificar les variants genètiques associades al risc de patir la malaltia de l’Alzheimer. Fundació ACE forma part d’aquest equip internacional, liderat per la doctora Julie Williams de la Universitat de Cardiff (Regne Unit). El GERAD és un dels quatre consorcis que forma part de l’International Genomics of Alzheimer’s Project (IGAP).
Grup de persones que comparteixen una mateixa problemática es reuneixen periodicament i, guiats per un profesional, s’ajuden entre si compartint experièncias i informació. Es una intervenció que te l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones cuidadores no professionals (dels familiars) i de les persones amb deteriorament cognitiu.
La guarda de fet es pot definir com el reconeixement que el dret atorga a una situació de fet, que consisteix a realitzar les funcions pròpies d’un tutor, com prestar atenció personal i administrar els béns d’algú que no és capaç de cuidar de si mateix (un menor o una persona presumptament incapaç), sense que s’hagi dictat cap resolució ni que s’hagi produït cap nomenament judicial.
La guarda de fet està escassament regulada en el Codi Civil i és una figura respecte a la qual únicament es determina el següent: quan l’autoritat judicial tingui coneixement de l’existència d’un guardador de fet, li podrà requereir que informi de la situació de la persona i dels béns del menor o de la persona presumptament incapaç, així com de la seva actuació en relació amb aquests. Així mateix, pot establir les mesures de control i de vigilància que consideri oportunes. Els actes realitzats pel guardador en interès del menor o del presumpte incapaç no podran ser impugnats si redunden en la seva utilitat.
El Codi de Família català també estableix que les institucions que tinguin sota la seva guarda un menor o una persona susceptible de ser declarada incapaç estan obligades a promoure la constitució de tutela.
La guarda de fet està regulada en els articles 303, 304 i 306 del Codi Civil. Al Codi de família del Parlament de Catalunya la guarda de fet es contempla en els articles 253 a 258, ambdós inclosos.
Els estudis d’associació del genoma complet (GWAS) és una tècnica d’investigació que serveix per analitzar el material genètic de nombrosos subjectes i comparar-los entre ells. Fundació ACE utilitza aquesta tecnologia genòmica d’alta resolució per analitzar l’associació que hi ha entre els gens i la malaltia de l’Alzheimer.
Seqüència d’ADN que conté informació rellevant per la síntesi d’una molècula amb funció cel·lular, habitualment les proteïnes. Els gens s’estructuren en els cromosomes, dins de cada cèl·lula, en una posició determinada. L’herència genètica fa referència a la informació que es transmet a la descendència.
El genoma és la informació genètica característica d’una espècie. La seqüenciació del genoma és molt útil per identificar els gens relacionats amb malalties.
El genotip fa referència al conjunt de material genètic d’un individu concret, que caracteritza les característiques dels éssers vius en particular.
El Genetic and Environmental Risk in Alzheimer’s Disease (GERAD) és un grup de recerca que treballa per identificar les variants genètiques associades al risc de patir la malaltia de l’Alzheimer. Fundació ACE forma part d’aquest equip internacional, liderat per la doctora Julie Williams de la Universitat de Cardiff (Regne Unit). El GERAD és un dels quatre consorcis que forma part de l’International Genomics of Alzheimer’s Project (IGAP).
Grup de persones que comparteixen una mateixa problemática es reuneixen periodicament i, guiats per un profesional, s’ajuden entre si compartint experièncias i informació. Es una intervenció que te l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones cuidadores no professionals (dels familiars) i de les persones amb deteriorament cognitiu.
La guarda de fet es pot definir com el reconeixement que el dret atorga a una situació de fet, que consisteix a realitzar les funcions pròpies d’un tutor, com prestar atenció personal i administrar els béns d’algú que no és capaç de cuidar de si mateix (un menor o una persona presumptament incapaç), sense que s’hagi dictat cap resolució ni que s’hagi produït cap nomenament judicial.
La guarda de fet està escassament regulada en el Codi Civil i és una figura respecte a la qual únicament es determina el següent: quan l’autoritat judicial tingui coneixement de l’existència d’un guardador de fet, li podrà requereir que informi de la situació de la persona i dels béns del menor o de la persona presumptament incapaç, així com de la seva actuació en relació amb aquests. Així mateix, pot establir les mesures de control i de vigilància que consideri oportunes. Els actes realitzats pel guardador en interès del menor o del presumpte incapaç no podran ser impugnats si redunden en la seva utilitat.
El Codi de Família català també estableix que les institucions que tinguin sota la seva guarda un menor o una persona susceptible de ser declarada incapaç estan obligades a promoure la constitució de tutela.
La guarda de fet està regulada en els articles 303, 304 i 306 del Codi Civil. Al Codi de família del Parlament de Catalunya la guarda de fet es contempla en els articles 253 a 258, ambdós inclosos.
Els estudis d’associació del genoma complet (GWAS) és una tècnica d’investigació que serveix per analitzar el material genètic de nombrosos subjectes i comparar-los entre ells. Fundació ACE utilitza aquesta tecnologia genòmica d’alta resolució per analitzar l’associació que hi ha entre els gens i la malaltia de l’Alzheimer.
L’Hospital de Dia de demències és un servei sociosanitari que ofereix assistència en règim diürn a persones, prioritàriament menors de 65 anys, amb trastorn cognitiu o demència. La persona i la seva família es beneficien d’una atenció terapèutica integral. L’abordatge és interdisciplinar, capaç de cobrir les necessitats de la persona i de la seva família en fases inicials i moderades de la malaltia.
L’Hospital de Dia de demències és un servei sociosanitari que ofereix assistència en règim diürn a persones, prioritàriament menors de 65 anys, amb trastorn cognitiu o demència. La persona i la seva família es beneficien d’una atenció terapèutica integral. L’abordatge és interdisciplinar, capaç de cobrir les necessitats de la persona i de la seva família en fases inicials i moderades de la malaltia.
L’International Genomics of Alzheimer’s Project (IGAP) és un projecte internacional on hi col·laboren nombrosos centres d’investigació estatunidencs i europeus, com Fundació ACE. L’objectiu principal del projecte IGAP és entendre el paper de l’herència genètica a la transmissió de la malaltia de l’Alzheimer.
L’International Genomics of Alzheimer’s Project (IGAP) és un projecte internacional on hi col·laboren nombrosos centres d’investigació estatunidencs i europeus, com Fundació ACE. L’objectiu principal del projecte IGAP és entendre el paper de l’herència genètica a la transmissió de la malaltia de l’Alzheimer.
Capacitat cognitiva de recuperar informació sobre els fets que ens han succeït o coneixements que hem adquirit recentment o en un passat llunyà.
Capacitat cognitiva de recuperar informació sobre els fets que ens han succeït o coneixements que hem adquirit recentment o en un passat llunyà.
La medicina actual utilitza tots els mitjans al seu abast en el seu intent per diagnosticar, tractar i prevenir les malalties, el que l’ha convertit en una gran consumidora tecnològica. La neurologia en particular es val de les tècniques d’imatge disponibles per a l’estudi de les malalties del sistema nerviós, incloent la demència. L’ús d’una imatge de ressonància magnètica (MRI) pot ajudar a un neuròleg a diagnosticar correctament una demència específica. S’han desenvolupat fins i tot tècniques de neuroimatge noves, com el PET-PIB, destinades només a la investigació de les demències. Actualment, els estudis importants o assaigs clínics inclouen un estudi associat de neuroimatge, on s’intenta determinar com canvia l’estat de l’individu producte del tractament a què és sotmès. Els estudis clínics a llarg termini, associats amb neuroimatge, permeten no només seguir l’evolució de la malaltia a través dels canvis en el cervell humà i saber les estructures del cervell que són afectades, sinó associar aquests canvis amb la progressió clínica. D’altra banda, estudiant aquesta evolució també pot arribar a inferir la predisposició cap a alguna demència que pugui tenir un individu particular. En el futur, l’ús de neuroimatge en combinació amb altres tècniques, s’espera que sigui capaç de predir l’evolució posterior de la demència.
Una neurona és una cèl·lula del sistema nerviós. A diferència de la resta de cèl·lules, la neurona té un cos cel·lular (soma) i una prolongació (axó) que rep i envia estímuls a altres cèl·lules. Aquesta comunicació s’anomena plasticitat neuronal, una propietat que es pot treballar a través d’estimulació cognitiva.
Disciplina científica aplicada que estudia l’expressió conductual de la disfunció cerebral. Els seus fonaments parteixen de la neurologia i la psicologia.
La medicina actual utilitza tots els mitjans al seu abast en el seu intent per diagnosticar, tractar i prevenir les malalties, el que l’ha convertit en una gran consumidora tecnològica. La neurologia en particular es val de les tècniques d’imatge disponibles per a l’estudi de les malalties del sistema nerviós, incloent la demència. L’ús d’una imatge de ressonància magnètica (MRI) pot ajudar a un neuròleg a diagnosticar correctament una demència específica. S’han desenvolupat fins i tot tècniques de neuroimatge noves, com el PET-PIB, destinades només a la investigació de les demències. Actualment, els estudis importants o assaigs clínics inclouen un estudi associat de neuroimatge, on s’intenta determinar com canvia l’estat de l’individu producte del tractament a què és sotmès. Els estudis clínics a llarg termini, associats amb neuroimatge, permeten no només seguir l’evolució de la malaltia a través dels canvis en el cervell humà i saber les estructures del cervell que són afectades, sinó associar aquests canvis amb la progressió clínica. D’altra banda, estudiant aquesta evolució també pot arribar a inferir la predisposició cap a alguna demència que pugui tenir un individu particular. En el futur, l’ús de neuroimatge en combinació amb altres tècniques, s’espera que sigui capaç de predir l’evolució posterior de la demència.
Una neurona és una cèl·lula del sistema nerviós. A diferència de la resta de cèl·lules, la neurona té un cos cel·lular (soma) i una prolongació (axó) que rep i envia estímuls a altres cèl·lules. Aquesta comunicació s’anomena plasticitat neuronal, una propietat que es pot treballar a través d’estimulació cognitiva.
Disciplina científica aplicada que estudia l’expressió conductual de la disfunció cerebral. Els seus fonaments parteixen de la neurologia i la psicologia.
S’entén com a pacte successori qualsevol acord, inclòs el que resulta de testaments recíprocs, pel qual es confereixen, modifiquen o revoquen, amb contraprestació o sense, els drets relatius a la successió o les successions futures d’una o més persones que siguin part en l’esmentat acord.
Un patrimoni protegit és un conjunt de béns i drets, constituït a favor de la persona amb discapacitat, el destí exprés de qual és el de satisfer les seves necessitats vitals. Així, a més del patrimoni ordinari de la persona amb discapacitat, aquest pot ser titular d’un patrimoni protegit. Aquests beneficis es fonamenten en el fet que el destí essencial d’aquest patrimoni no pot ser cap altre que el d’atendre aquestes necessitats vitals.
D’aquests avantatges en podrà gaudir la persona amb discapacitat i aquells que aportin actius al patrimoni protegit d’aquest. Cal tenir clar que aquest patrimoni no està protegit respecte a tercers, respecte a deutes o a la responsabilitat patrimonial de la persona amb discapacitat.
Un poder preventiu per al cas d’incapacitat és un document públic autoritzat per un notari que permet que una persona (poderdant) en designi una altra (apoderat) per tal que la representi en determinats actes jurídics en el cas de sofrir un fet incapacitant. Els poders notarials en general, i els preventius en particular, es divideixen en dos grans grups:
Generals
El poderdant atorga facultats que permeten actuar amb caràcter general. Aquestes facultats han de quedar especificades en el poder. Les més usuals són: el poder general pròpiament dit, el poder per a pleits o el poder per a administrar béns.
Especials
Els poders especials faculten l’apoderat per a un tipus de negoci jurídic concret.
A més a més, hi ha dos altres poders preventius:
El poder preventiu en sentit estricte
En aquest cas, l’apoderat només pot actuar des del moment en què el representant pateix la incapacitat prevista en el document.
El poder preventiu amb subsistència d’efecte en cas d’incapacitat
És més habitual que l’anterior. El poder ja subsisteix un cop s’ha produït la incapacitat del poderdant i no és necessari esperar a aquest moment perquè el respresentant en faci ús. No és en va que es pot desplegar des del moment de l’atorgament o des de la data que s’indiqui.
Un problema social és una dificultat de naturalesa diversa que afecta a una persona o a un col·lectiu de persones i redueix el nivell de vida de qui en forma part. Així, quan una persona o el seu entorn sociofamiliar tenen dificultats personals per afrontar la nova situació de pèrdua de salut, com el deteriorament cognitiu d’un familiar, es parla d’un problema social.
El Programa de Psicoestimulación Integral (PPI) (Tárraga i Boada, 1991) és un programa dirigit a la persona amb deteriorament cognitiu que contempla l’estimulació de les funcions cognitives bàsiques, la pràctica de les habilitats instrumentals, l’exercici de les capacitats psicomotrius i afavorir les activitats bàsiques de la vida diària. L’objectiu és alleugerir la convivència amb una persona amb aquesta malaltia, millorant aspectes de la conducta i la personalitat.
El cervell de les persones amb Alzheimer presenta un excés de la proteïna beta amiloide en forma de plaques senils. L’acumulació d’aquesta proteïna al cervell respon a la principal hipòtesi de l’origen de la malaltia de l’Alzheimer.
L’excés de la proteïna tau és la responsable dels cabdells neurofibril·lars que s’acumulen dins de les neurones al cervell a la malaltia de l’Alzheimer.
S’entén com a pacte successori qualsevol acord, inclòs el que resulta de testaments recíprocs, pel qual es confereixen, modifiquen o revoquen, amb contraprestació o sense, els drets relatius a la successió o les successions futures d’una o més persones que siguin part en l’esmentat acord.
Un patrimoni protegit és un conjunt de béns i drets, constituït a favor de la persona amb discapacitat, el destí exprés de qual és el de satisfer les seves necessitats vitals. Així, a més del patrimoni ordinari de la persona amb discapacitat, aquest pot ser titular d’un patrimoni protegit. Aquests beneficis es fonamenten en el fet que el destí essencial d’aquest patrimoni no pot ser cap altre que el d’atendre aquestes necessitats vitals.
D’aquests avantatges en podrà gaudir la persona amb discapacitat i aquells que aportin actius al patrimoni protegit d’aquest. Cal tenir clar que aquest patrimoni no està protegit respecte a tercers, respecte a deutes o a la responsabilitat patrimonial de la persona amb discapacitat.
Un poder preventiu per al cas d’incapacitat és un document públic autoritzat per un notari que permet que una persona (poderdant) en designi una altra (apoderat) per tal que la representi en determinats actes jurídics en el cas de sofrir un fet incapacitant. Els poders notarials en general, i els preventius en particular, es divideixen en dos grans grups:
Generals
El poderdant atorga facultats que permeten actuar amb caràcter general. Aquestes facultats han de quedar especificades en el poder. Les més usuals són: el poder general pròpiament dit, el poder per a pleits o el poder per a administrar béns.
Especials
Els poders especials faculten l’apoderat per a un tipus de negoci jurídic concret.
A més a més, hi ha dos altres poders preventius:
El poder preventiu en sentit estricte
En aquest cas, l’apoderat només pot actuar des del moment en què el representant pateix la incapacitat prevista en el document.
El poder preventiu amb subsistència d’efecte en cas d’incapacitat
És més habitual que l’anterior. El poder ja subsisteix un cop s’ha produït la incapacitat del poderdant i no és necessari esperar a aquest moment perquè el respresentant en faci ús. No és en va que es pot desplegar des del moment de l’atorgament o des de la data que s’indiqui.
Un problema social és una dificultat de naturalesa diversa que afecta a una persona o a un col·lectiu de persones i redueix el nivell de vida de qui en forma part. Així, quan una persona o el seu entorn sociofamiliar tenen dificultats personals per afrontar la nova situació de pèrdua de salut, com el deteriorament cognitiu d’un familiar, es parla d’un problema social.
El Programa de Psicoestimulación Integral (PPI) (Tárraga i Boada, 1991) és un programa dirigit a la persona amb deteriorament cognitiu que contempla l’estimulació de les funcions cognitives bàsiques, la pràctica de les habilitats instrumentals, l’exercici de les capacitats psicomotrius i afavorir les activitats bàsiques de la vida diària. L’objectiu és alleugerir la convivència amb una persona amb aquesta malaltia, millorant aspectes de la conducta i la personalitat.
El cervell de les persones amb Alzheimer presenta un excés de la proteïna beta amiloide en forma de plaques senils. L’acumulació d’aquesta proteïna al cervell respon a la principal hipòtesi de l’origen de la malaltia de l’Alzheimer.
L’excés de la proteïna tau és la responsable dels cabdells neurofibril·lars que s’acumulen dins de les neurones al cervell a la malaltia de l’Alzheimer.
La sinapsi és la comunicació entre les cèl·lules nervioses. Les neurones es comuniquen mitjançant l’alliberació d’un senyal químic (neurotransmissor) a la sinapsi que connecta amb una altra neurona.
La sinapsi és la comunicació entre les cèl·lules nervioses. Les neurones es comuniquen mitjançant l’alliberació d’un senyal químic (neurotransmissor) a la sinapsi que connecta amb una altra neurona.
Els tallers d’estimulació de la memòria s’adrecen a persones que presenten pèrdua de memòria. Aquest tipus d’intervenció terapèutica possibilita el manteniment durant el major temps possible de l’autonomia funcional en la vida diària del pacient.
El testament és aquell acte pel qual una persona disposa sobre el destí que vol que segueixin els seus béns quan es produeixi la seva defunció. El patrimoni relicte comprèn tots els béns, drets i obligacions d’una persona, que no s’extingeixen amb la seva mort. El testador pot disposar dels seus béns per herència (a títol universal) o per llegat (a títol particular).
En principi, poden atorgar testament totes aquelles persones que:
- Per regla general, tinguin més de 14 anys.
- No estiguin incapacitades. Si la sentència judicial que declara la incapacitat no indica expressament si la persona incapacitada pot o no atorgar testament, el notari designarà dos metges perquè es pronunciïn al respecte i només autoritzarà el testament quan aquests responguin de la capacitat del testador. Per saber si el testament és vàlid o no en funció de la capacitat del testador, s’ha d’atendre al moment en el qual es va atorgar. Així, serà vàlid el testament realitzat per una persona que en la data d’atorgament era capaç, encara que després perdés les seves facultats cognitives.
Mitjançant el document d’instruccions prèvies, conegut també com a testament vital, una persona pot determinar com vol ser atès en l’àmbit mèdic en el supòsit que en el futur no pugui expressar-se o estigués mancada de facultats per a prendre decisions. En el testament vital es pot designar un representant i, si es vol, també s’hi poden incloure indicacions referides a altres àmbits no estrictament mèdics que qui subscriu el document consideri importants.
El testament vital o document d’instruccions prèvies es pot formalitzar davant de notari o bé en un document privat (amb els requisits formals que estableix cada comunitat autònoma). En l’actualitat, el document d’instruccions prèvies es pot registrar als registres administratius habilitats a tal efecte. Això no obstant, per garantir-ne l’eficàcia es considera important que en el futur el contingut del document d’instruccions prèvies es pugui incloure electrònicament a la targeta sanitària.
El treball social s’adreça a les persones que en algun moment es troben en situacions de risc, de conflicte, de vulneració de drets socials i civils. Promou la millora de les situacions socials (individuals, familiars o col·lectives) i les capacitats personals i facilita l’accés als serveis i recursos socials. En aquesta orientació, el treballador social atén i treballa amb persones amb discapacitats, persones dependents, persones grans, persones malaltes, infants, adolescents i joves en situació de risc, dones, persones sense sostre, etc.
Símptomes en el comportament que dificulten la convivència amb la resta de persones en la vida diària. Els trastorns de conducta són freqüents en l’evolució del deteriorament cognitiu i funcional de la malaltia d’Alzheimer, així com en altres tipus de demència.
Els tractaments no farmacològics són intervencions terapèutiques que prescindeixen dels fàrmacs per estimular la persona amb demència a nivell cognitiu. Aquest tractament no substitueix els medicaments, en tot cas és complementari. Un dels exemples paradigmàtics de tractament no farmacològics és el Programa de Psicoestimulació Integral (PPI).
És la institució legal per la qual una determinada persona o entitat jurídica sense ànim de lucre assumeix la cura d’un menor o d’una persona declarada incapaç, o a la qual se li ha modificat la capacitat d’obrar. Les funcions que ha de realitzar el tutor són representar la persona sotmesa a tutela, atendre’l personalment i administrar els seus béns.
El tutor, és nombrat per un jutge, ha d’acceptar el càrrec per al qual ha estat designat i està sotmès a mesures de control. D’aquesta manera, per exemple, ha de presentar un inventari de béns a l’iniciar la seva tasca, ha de rendir comptes anualment i informar de la situació personal de la persona tutelada. També ha de sol·licitar autorització judicial per portar a terme determinats actes que comportin una transcendència especial, com per exemple vendre immobles o ingressar la persona sotmesa a tutela a un centre de salut mental i, quan s’acaba la seva tasca, ha de presentar una rendició final de comptes.
Els tallers d’estimulació de la memòria s’adrecen a persones que presenten pèrdua de memòria. Aquest tipus d’intervenció terapèutica possibilita el manteniment durant el major temps possible de l’autonomia funcional en la vida diària del pacient.
El testament és aquell acte pel qual una persona disposa sobre el destí que vol que segueixin els seus béns quan es produeixi la seva defunció. El patrimoni relicte comprèn tots els béns, drets i obligacions d’una persona, que no s’extingeixen amb la seva mort. El testador pot disposar dels seus béns per herència (a títol universal) o per llegat (a títol particular).
En principi, poden atorgar testament totes aquelles persones que:
- Per regla general, tinguin més de 14 anys.
- No estiguin incapacitades. Si la sentència judicial que declara la incapacitat no indica expressament si la persona incapacitada pot o no atorgar testament, el notari designarà dos metges perquè es pronunciïn al respecte i només autoritzarà el testament quan aquests responguin de la capacitat del testador. Per saber si el testament és vàlid o no en funció de la capacitat del testador, s’ha d’atendre al moment en el qual es va atorgar. Així, serà vàlid el testament realitzat per una persona que en la data d’atorgament era capaç, encara que després perdés les seves facultats cognitives.
Mitjançant el document d’instruccions prèvies, conegut també com a testament vital, una persona pot determinar com vol ser atès en l’àmbit mèdic en el supòsit que en el futur no pugui expressar-se o estigués mancada de facultats per a prendre decisions. En el testament vital es pot designar un representant i, si es vol, també s’hi poden incloure indicacions referides a altres àmbits no estrictament mèdics que qui subscriu el document consideri importants.
El testament vital o document d’instruccions prèvies es pot formalitzar davant de notari o bé en un document privat (amb els requisits formals que estableix cada comunitat autònoma). En l’actualitat, el document d’instruccions prèvies es pot registrar als registres administratius habilitats a tal efecte. Això no obstant, per garantir-ne l’eficàcia es considera important que en el futur el contingut del document d’instruccions prèvies es pugui incloure electrònicament a la targeta sanitària.
El treball social s’adreça a les persones que en algun moment es troben en situacions de risc, de conflicte, de vulneració de drets socials i civils. Promou la millora de les situacions socials (individuals, familiars o col·lectives) i les capacitats personals i facilita l’accés als serveis i recursos socials. En aquesta orientació, el treballador social atén i treballa amb persones amb discapacitats, persones dependents, persones grans, persones malaltes, infants, adolescents i joves en situació de risc, dones, persones sense sostre, etc.
Símptomes en el comportament que dificulten la convivència amb la resta de persones en la vida diària. Els trastorns de conducta són freqüents en l’evolució del deteriorament cognitiu i funcional de la malaltia d’Alzheimer, així com en altres tipus de demència.
Els tractaments no farmacològics són intervencions terapèutiques que prescindeixen dels fàrmacs per estimular la persona amb demència a nivell cognitiu. Aquest tractament no substitueix els medicaments, en tot cas és complementari. Un dels exemples paradigmàtics de tractament no farmacològics és el Programa de Psicoestimulació Integral (PPI).
És la institució legal per la qual una determinada persona o entitat jurídica sense ànim de lucre assumeix la cura d’un menor o d’una persona declarada incapaç, o a la qual se li ha modificat la capacitat d’obrar. Les funcions que ha de realitzar el tutor són representar la persona sotmesa a tutela, atendre’l personalment i administrar els seus béns.
El tutor, és nombrat per un jutge, ha d’acceptar el càrrec per al qual ha estat designat i està sotmès a mesures de control. D’aquesta manera, per exemple, ha de presentar un inventari de béns a l’iniciar la seva tasca, ha de rendir comptes anualment i informar de la situació personal de la persona tutelada. També ha de sol·licitar autorització judicial per portar a terme determinats actes que comportin una transcendència especial, com per exemple vendre immobles o ingressar la persona sotmesa a tutela a un centre de salut mental i, quan s’acaba la seva tasca, ha de presentar una rendició final de comptes.
La unitat de diagnòstic és un servei destinat al diagnòstic i seguiment de persones amb trastorn cognitiu i/o demència. El diagnòstic s’obté mitjançant un procés interdisciplinar que inclou cinc visites per a la valoració integral i el disseny de propostes d’intervenció que contemplin la globalitat de les necessitats de la persona.
La unitat de diagnòstic és un servei destinat al diagnòstic i seguiment de persones amb trastorn cognitiu i/o demència. El diagnòstic s’obté mitjançant un procés interdisciplinar que inclou cinc visites per a la valoració integral i el disseny de propostes d’intervenció que contemplin la globalitat de les necessitats de la persona.
Contribueix a que l’Alzheimer sigui història
