L’Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa que progressivament afecta la memòria, el llenguatge, l’atenció i altres funcions essencials de la cognició. Es manifesta sovint de manera subtil en les fases inicials. Les dificultats poden semblar petites: pauses més llargues del que és habitual, reducció de la riquesa lèxica, simplificació de les estructures gramaticals o pèrdua de fluïdesa quan una persona intenta narrar una història o descriure una experiència.
Aquests canvis, que poden passar desapercebuts en la conversa quotidiana, tenen un valor extraordinari quan els sabem analitzar amb precisió. El llenguatge espontani és una finestra oberta al cervell. Ens permet identificar els primers signes de deteriorament cognitiu abans que es facin evidents en altres proves convencionals.
La parla com a biomarcador digital
A Ace Alzheimer Center Barcelona estem convençuts que el llenguatge no és només una eina per comunicar-nos, sinó també un biomarcador digital de primer ordre. Per això, hem desenvolupat un model propi de processament computacional de la parla espontània.
Aquest model és capaç de captar aquests canvis subtils. També pot analitzar-los amb tècniques d’intel·ligència artificial. L’anàlisi permet traduir-los en patrons mesurables que ajuden a diferenciar entre persones que es troben en estadis diferents de la malaltia.
A més, també ens permet discriminar condicions neuropsicològiques diverses, amb l’objectiu final d’afavorir la detecció precoç i millorar el coneixement de l’evolució clínica de l’Alzheimer.
Evidències científiques
La recerca internacional i també la nostra pròpia experiència confirmen aquest potencial. Diversos estudis recents liderats des d’Ace han mostrat que l’anàlisi automatitzada de la parla pot classificar amb precisió diferents estadis del contínuum de l’Alzheimer, que van des de la queixa subjectiva de memòria fins a la demència probable. Aquesta classificació és possible gràcies a l’ús de característiques acústiques, lèxiques i sintàctiques.
També s’ha comprovat que un protocol breu de parla espontània pot discriminar entre persones sense afectació, pacients amb deteriorament cognitiu lleu i pacients amb demència deguda a Alzheimer. Els resultats mostren uns nivells d’encert molt alts i permeten a més predir el rendiment en dominis cognitius clau com la memòria, l’atenció o les funcions executives.
Un aspecte rellevant és que els paràmetres acústics extrets de la parla poden predir l’estatus amiloide en líquid cefaloraquidi en persones amb deteriorament cognitiu lleu, un biomarcador clau en recerca sobre l’Alzheimer, amb precisió superior a les proves neuropsicològiques convencionals.
De la recerca científica a la societat
D’altra banda, Tot plegat confirma que la parla espontània no només reflecteix l’estat cognitiu, sinó també processos neuropatològics subjacents.
Aquestes troballes reforcen la idea que el llenguatge espontani, analitzat amb intel·ligència artificial, és un marcador digital potent i accessible que ens permet fer un salt qualitatiu en la recerca i en la detecció precoç de l’Alzheimer.
El nostre compromís com a institució no s’acaba en l’àmbit científic. També s’estén a la comunitat. Per això hem impulsat projectes com el cribratge digital en farmàcies comunitàries. Aquesta iniciativa aprofita la proximitat i la confiança que ofereixen les farmàcies de barri apropant la tecnologia a la ciutadania i facilitant que persones majors de cinquanta anys puguin fer de manera voluntària fer una breu prova de parla espontània mitjançant tauletes digitals.
En aquestes proves se’ls demana descriure una imatge, enumerar paraules o respondre preguntes obertes. Les mostres recollides són analitzades amb algoritmes d’intel·ligència artificial que detecten patrons subtils de la parla i indiquen un possible risc cognitiu. En aquests casos, es deriva de manera immediata a la Unitat de Memòria d’Ace per fer una avaluació més completa.
Aquest projecte té un alt valor tant a nivell científic com comunitari, ja que:
- Redueix les barreres d’accés a la detecció precoç.
- Normalitza la conversa sobre la salut cognitiva i democratitza l’ús d’una tecnologia que fins ara estava reservada a entorns clínics especialitzats.
- Consolida el paper d’Ace com a institució que uneix recerca, innovació i proximitat social.
- Demostra que és possible traslladar els avenços científics a espais de la vida quotidiana i fer que la ciència sigui realment útil per a la comunitat.
En aquest 30è aniversari d’Ace volem remarcar que allò que diem i com ho diem és molt més que una forma de comunicació: és un reflex del nostre cervell. Analitzat amb precisió tecnològica, el llenguatge espontani ens ajuda a detectar canvis subtils, comprendre millor la malaltia i avançar cap a una detecció precoç de l’Alzheimer més acurada, accessible i inclusiva.
Dr. Sergi Valero Ventura
Cap de Psicologia Mèdica en Ace Alzheimer Center Barcelona
