El delirium és una alteració aguda del cervell freqüent en persones grans hospitalitzades. Detectar-lo a temps pot millorar el pronòstic del pacient i evitar complicacions greus.
El delirium, també conegut com a síndrome confusional agut, és un trastorn que altera de manera sobtada l’atenció, la consciència i el pensament. Sol aparèixer en hores o dies, especialment durant malalties agudes o ingressos hospitalaris.
A diferència de la demència, que progressa lentament, el delirium pot ser reversible si s’identifica i es tracta la causa que el provoca.
Un canvi sobtat que alerta les famílies
La Maria va ingressar a l’hospital per una infecció urinària. Fins aleshores vivia de manera independent. Tanmateix, al tercer dia d’ingrés va començar a mostrar-se desorientada, parlava amb persones que no eren a l’habitació i no reconeixia la seva filla.
El que semblava un empitjorament sobtat del seu estat cognitiu no era demència ni un ictus: era delirium, una alteració aguda del funcionament del cervell que apareix sovint en contextos mèdics.
Tot i que és un síndrome relativament freqüent, continua estant infra diagnosticat, ja que els seus símptomes poden fluctuar al llarg del dia o confondre’s amb l’envelliment, la fatiga o l’inici d’una demència.
Què és el delirium
El delirium és un síndrome neuropsiquiàtric agut caracteritzat per:
-
alteració de l’atenció
-
canvis en la consciència
-
pensament desorganitzat
-
desorientació
-
alteracions del son
-
canvis bruscos en el comportament
Els símptomes poden fluctuar al llarg del dia, cosa que en dificulta la detecció.
Descarrega aquí la infografía.
Es tracta d’un problema freqüent en entorns sanitaris.
Diversos estudis estimen que el delirium apareix en:
-
10–20 % dels pacients hospitalitzats
-
30–50 % de les persones grans ingressades
-
fins al 80 % dels pacients en unitats de cures intensives
Malgrat aquestes xifres, molts casos no es detecten a temps.
Les dues formes de delirium: hiperactiu i hipoactiu
Els familiars solen ser els primers a detectar els canvis. Si observeu que el vostre familiar “no és ell mateix” de manera sobtada, ja sigui perquè està massa agitat o massa apagat, és important comunicar-ho a l’equip mèdic.
La vostra observació pot ser clau per a un diagnòstic ràpid.
El delirium no sempre es manifesta de la mateixa manera. Existeixen dues formes principals.
Delirium hiperactiu
És el més visible. El pacient pot presentar:
-
agitació
-
inquietud
-
al·lucinacions
-
conductes agressives
-
intent de retirar-se sondes o vies
Delirium hipoactiu (el delirium silenciós)
És el més difícil d’identificar i sovint el més perillós. El pacient pot semblar:
-
excessivament somnolent
-
lent en respondre
-
desinteressat o absent
En aquests casos pot confondre’s amb cansament, depressió o simple debilitat.
Per què apareix el delirium
El delirium no és una malaltia en si mateixa, sinó la conseqüència d’un estrès agut al cervell.
El risc és més alt en persones grans o amb fragilitat cognitiva i, entre els factors desencadenants més freqüents, hi ha:
-
infeccions (especialment urinàries o respiratòries)
-
cirurgies i anestèsia
-
canvis o efectes secundaris de medicaments
-
deshidratació
-
dolor intens no controlat
-
alteracions metabòliques
-
canvis bruscos d’entorn, com l’hospitalització
Delirium i demència: com distingir-los
Una confusió freqüent és pensar que el delirium és simplement l’inici d’una demència. Tanmateix, es tracta de trastorns diferents.
És important recordar que les persones amb demència tenen més risc de desenvolupar delirium durant malalties o hospitalitzacions.
Prevenció del delirium: petites accions, grans canvis
Molts casos poden prevenir-se mitjançant mesures senzilles que ajuden a mantenir el cervell orientat.
Les recomanacions més importants inclouen:
- Mantenir l’orientació: Parlar del dia que és i mantenir visible un rellotge o calendari.
- Cuidar els sentits: Facilitar ulleres i audiòfons si el pacient els necessita.
- Afavorir la hidratació i la mobilitat: Beure aigua i aixecar-se tan aviat com sigui possible.
- Protegir el son: Reduir sorolls i llums innecessàries durant la nit.
Aquestes intervencions formen part de programes hospitalaris de prevenció del delirium cada vegada més estesos.
Preguntes freqüents sobre el delirium
- El delirium és el mateix que la demència?
No. El delirium apareix de manera sobtada i pot ser reversible, mentre que la demència sol progressar lentament al llarg dels anys. - Quant dura el delirium?
Pot durar des d’hores fins a diversos dies o setmanes, depenent de la causa mèdica que l’hagi provocat. - Es pot prevenir el delirium?
En molts casos sí. Mantenir l’orientació del pacient, afavorir el son, assegurar la hidratació i promoure la mobilitat ajuden a reduir el risc.
El delirium és un senyal d’alerta del cervell.
Reconèixer-lo a temps permet identificar problemes mèdics subjacents, prevenir complicacions i millorar la recuperació del pacient.
En una societat cada vegada més envellida, millorar el coneixement sobre el delirium és clau per a pacients, famílies i professionals sanitaris.
Si teniu un familiar hospitalitzat, compartiu aquesta guia amb altres cuidadors per ajudar-los a identificar aquests senyals.
