El 1912, un neuròleg alemany anomenat Friedrich Heinrich Lewy va observar per primer cop plaques proteiques anormals dins de les neurones del cervell de persones amb la malaltia de Parkinson. Aquests cossos de Lewy es dipositen en diferents àrees del cervell i n’alteren el funcionament.
Biològicament, són agregats d’una proteïna anomenada alfa-sinucleïna. En un cervell sa, aquesta proteïna participa en la comunicació entre neurones, però quan es plega de manera anormal i s’acumula, altera funcions clau com el pensament, el moviment, el comportament i l’estat d’ànim.
Aquestes mateixes estructures també estan implicades en la malaltia de Parkinson, la qual cosa explica per què ambdues afeccions comparteixen símptomes.
Més enllà de la pèrdua de memòria
A diferència de l’Alzheimer, on la pèrdua de memòria sol ser el primer signe, en la demència de cossos de Lewy els símptomes inicials poden ser molt variats. Entre els més característics hi ha les fluctuacions cognitives (moments de gran lucidesa que alternen amb episodis de confusió), les al·lucinacions visuals recurrents i els símptomes motors com la rigidesa o la lentitud de moviments.
Els trastorns de la son també són comuns, especialment el trastorn del comportament durant la fase REM, en què la persona «escenifica» els seus somnis mentre dorm. Aquests símptomes poden aparèixer anys abans del diagnòstic, la qual cosa converteix la demència per cossos de Lewy en un veritable repte clínic.
Una malaltia difícil de diagnosticar
Precisament a causa d’aquesta diversitat de manifestacions, la demència de cossos de Lewy sovint es diagnostica tardanament o es confon amb la malaltia d’Alzheimer o la de Parkinson. No obstant això, un diagnòstic precís és clau, ja que les persones amb demència de cossos de Lewy poden reaccionar adversament a alguns neurolèptics comuns.
L’actor Robin Williams és probablement el cas més conegut de demència de cossos de Lewy. Després de la seva mort el 2014, una autòpsia va revelar que patia la malaltia, fet que va ajudar a donar a conèixer una afecció que fins aleshores havia rebut poca atenció pública. La seva vídua, Susan Schneider Williams, ha parlat en diverses ocasions sobre la confusió que van experimentar davant de símptomes canviants i difícils d’entendre.
A Ace Alzheimer Centre Barcelona estem especialitzats en el diagnòstic precís de les malalties neurodegeneratives. Combinant un enfocament multidisciplinari i l’ús de biomarcadors arribem a un diagnòstic més precís i un tractament personalitzat, la qual cosa millora la qualitat de vida dels pacients i les seves famílies.
Què diu la ciència
La recerca sobre la demència de cossos de Lewy ha avançat considerablement durant l’última dècada, tot i que encara queden moltes preguntes sense resposta. Algunes publicacions científiques destacades que es poden consultar per a més informació són:
- Recent advances in Lewy body dementia: A comprehensive review, una anàlisi exhaustiva de l’epidemiologia, la fisiopatologia i els biomarcadors de la malaltia.
- The evolving therapeutic landscape of dementia with Lewy bodies, un article que repassa els nous enfocaments terapèutics i els reptes clínics recents.
- Dementia with Lewy Bodies: Updates in Diagnosis and Management, una revisió que resumeix els criteris de diagnòstic actuals i les estratègies de gestió clínica.
Des d’Ace també hem fet la nostra contribució amb articles com:
- Alzheimer’s disease cerebrospinal fluid biomarkers predict cognitive decline in lewy body dementia, un estudi sobre biomarcadors en el diagnòstic de Lewy.
- Dementia with Lewy bodies: Impact of co-pathologies and implications for clinical trial design, una avaluació dels factors que influeixen en els assajos clínics de la malaltia.
- GBA and APOE ε4 associate with sporadic dementia with Lewy bodies in European genome wide association study, un estudi genètic sobre la malaltia i l’associació del gen APOE.
A més, iniciatives globals com el Dementia with Lewy Bodies Consortium han contribuït a estandarditzar els criteris de diagnòstic i a enfortir la recerca col·laborativa internacional.
Recerca i esperança
Tot i que la demència amb cossos de Lewy no té cura actualment, la investigació avança. Una millor comprensió dels mecanismes biològics dels cossos de Lewy obre la porta a nous tractaments i estratègies de diagnòstic precoç. A Ace, la investigació clínica i l’atenció centrada en la persona van de la mà amb un objectiu clar: transformar el coneixement científic en una millor atenció per a les persones que viuen amb demència.
Parlar de la demència de cossos de Lewy significa donar veu a milers de persones i famílies. Entendre-la és el primer pas per detectar-la abans, tractar-la millor i avançar cap a un futur amb més respostes.
