Per a molts, Sant Jordi és una data assenyalada al calendari per tradició; per a mi, també és un recordatori d’una veritat fonamental: la lectura és, per sobre de tot, un acte conscient de llibertat al servei de l’autocura.
Sempre he cregut que un llibre és una porta. Una porta a altres mons, altres vides, altres maneres de veure les coses. Una porta que es converteix en allò que ens manté surant en els moments difícils. Una porta que de vegades és una via d’escapament i, d’altres, el nostre port.
Quan vivim amb l’Alzheimer o qualsevol altra forma de demència, aquestes portes de vegades semblen pesades o difícils de trobar. Per això, avui vull parlar-vos de la lectura no només com un hàbit, sinó com aquell fil d’Ariadna que ens permet entrar i sortir de mons quan les paraules nostres es difuminen.
Portes que s’obren, records que s’encenen
Sovint he sentit gent preguntar al Dr. Boada: «Té sentit que el meu familiar continuï llegint si s’oblida de la pàgina anterior?». La seva resposta sempre és un rotund, sí.
La lectura per a les persones amb deteriorament cognitiu no consisteix necessàriament a aprendre fets, sinó a evocar emocions. L’espurna de reconèixer una paraula antiga, la connexió emocional amb un poema que recitàvem de petits o amb un record amagat… El plaer simple i immediat de passar les pàgines, perdut en el moment.
Precisament això. Un llibre obert és una invitació a quedar-se en el present, a gaudir de l’«aquí i ara» d’una història, encara que la trama s’esvaeixi quan tanques la coberta. Perquè aquesta sensació de benestar no s’esvaeix tan fàcilment.
Un refugi per als cuidadors
No puc parlar de lectura sense pensar en vosaltres, els cuidadors. Sé que els vostres dies ofereixen poques pauses, però un llibre pot ser aquell refugi de deu minuts abans d’adormir-vos, on deixeu de ser «el cuidador de» i torneu a ser exploradors, detectius o amants en una ficció llunyana.
Permeteu-vos aquest luxe. Llegir és el millor bàlsam per a una ment cansada; és una forma d’autocura que no requereix ni cita ni recepta, només una làmpada encesa i la voluntat de deixar-se endur.
Com va dir l’escriptora Virginia Woolf: «Llegir és l’únic refugi on podem trobar pau i llibertat de pensament».
Un compromís compartit
A l’Ace Alzheimer Center Barcelona, treballem cada dia per garantir que cap porta no es tanqui mai del tot. Els nostres tallers d’estimulació cognitiva, les nostres sessions de lectura compartida i el nostre compromís amb la recerca són, en el fons, maneres de continuar escrivint la història de vida de cada pacient, assegurant que cada capítol compti.
Aquest 23 d’abril, quan compreu aquella rosa o trieu aquell llibre, sigui un assaig contundent o una novel·la lleugera (el que compta és el viatge!), penseu en la lectura com el fil que Ariadna va fer servir per trobar la sortida del laberint a la mitologia grega: un vincle per a l’autocura compartida.
Als nostres pacients, a les seves famílies i a tot l’equip d’Ace: us desitjo un Sant Jordi ple de capítols memorables.
Que les portes no deixin mai de fer-se obrir. Que les vides no deixin mai de ser llegides.
Miren Jone Gurrutxaga,
directora general d’Ace Alzheimer Center
