BLOG | Es pot tractar l’Alzheimer?
L’any 1901, el Dr. Alois Alzheimer, un neuròleg alemany, va examinar per primera vegada una dona de 51 anys anomenada Auguste Deter que estava començant a patir problemes de memòria i llenguatge, conjutament amb altres alteracions neuropsicològiques com desorientació i al·lucinacions.
Aquells símptomes, encaixaven amb la definició d’aquell moment de “demència” però aquella pacient era molt jove per manifestar-la. D’aquesta manera se la va categoritzar com “demència presenil”.
Auguste va morir l’any 1906 i el Dr. Alzheimer en va explorar el cervell. La malaltia d’Alzheimer (MA) va ser descrita per primera vegada l’any 1906 per Alois Alzheimer com “un procés patològic sever del cortex cerebral”.
Sobre la malaltia d’Alzheimer
L’Alzheimer és una patologia que afecta a més de 50 milions de persones arreu del món, de fet, la majoria d’estudis en població major de 65 anys estimen una prevalença entre el 4% i el 9%, definint prevalença com el nombre total de casos observats en una població concreta. A més, l’Alzheimer suposa una gran pèrdua de qualitat de vida per al pacient i una enorme càrrega emocional i econòmica per als cuidadors.
De manera simplificada, una proteina anomenada proteïna precursora amiloide (APP) és processada, alliberant-se petits fragments anomenats pèptids amiloids (Aβ). Algún d’aquests pèptids tenen tendència a agregarse i són tòxics per a les neurones. Aquests petits agregats solubles desencadenen una gran cascada de processos, com la fosforilacio de tau, una proteïna clau en la MA, i la neuroinflamació.
Amb el pas dels anys, aproximadament entre 15 i 20 anys, aquests agregats es poder anar acumulant al cervell produïnt la mort neuronal en zones relacionades amb la memòria i és quan acaben apareixent els primers símptomes cognitius.
La malaltia d’Alzheimer, doncs, no és un estat fixe sinó que s’inicia amb un llarg periode asimptomatic seguit d’una fase on únicament el pacient percep petites pèrdues de memòria, o com l’anomenem queixes subjectives de memòria.
Seguidament, s’inicia una fase amb deteriorament cognitiu lleu on els familiars ja comencen a percebre canvis, seguit de l’aparició de la demència i d’un empitjorament de la memòria i altres funcions a on el pacient cada cop es més de depenent.
Tractaments actuals i futurs de l’Alzheimer
Actualment ens trobem en un moment històric similar al de l’aparició de la tacrina l’any 1989. El passat 7 de Juny del 2021 es va aprovar per la FDA, la Agència Regulatòria d’Estats Units l’ús de l’Aducanumab (Aduhelm®), un anticos monoclonal amb afinitat pels agregats de Aβ.
Fins ara, les eines de les que disposàvem per al tractament de la malaltia eren únicament tractaments simptomàtics, és a dir, no modificaven l’evolució de la malaltia. Aduhelm® és el primer fàrmac aprovat, únicament de moment a Estats Units, categoritzat com a tractament modificador de la malaltia.
A Espanya, uns pocs pacients que han participat i participen en assaigs clínics que s’estan duent a terme actualment han pogut rebre aquesta medicació. En paral•lel a Aducanumab, podem trobar mol•lècules similars en fases de desenvolupament clínic molt avançades com per exemple el lecanemab, el gantenerumab o el donanemab.
A més a més, també s’estan estudiant altres vies farmacològiques per evitar l’agregació inicial d’Aβ, aturar la propagació de tau i promoure l’activació de cèl•lules que eliminin aquests agregats.
Un tractament pioner d’Ace
Finalment, destacar que a ACE Alzheimer Center Barcelona en col•laboració amb GRIFOLS, va inaugurar el passat mes de Maig, la primera Unitat d’Afèresis Terapèutica per al tractament de la malaltia d’Alzheimer. Aquest tractament consisteix en el recanvi plasmàtic del pacient per una sol•lució coloidal amb albúmina. Això és, perquè al plasma podem trobar acumulació de diferents proteïnes proinflamatòries, agregats de Aβ, albúmina oxidada i altres proteïnes tòxiques i pròpies de l’envelliment. Aquest tractament ha mostrat excel•lents resultats en assaigs clinics
M’agradaria destacar també la vital importància d’una detecció precoç de la malaltia que ens permetrà establir estratègies més eficaces per a ralentir la evolució de la malaltia.
Podem parlar doncs, d’un present i d’un futur molt esperançadors per als pacients que pateixen la malaltia d’Alzheimer.
La participació en assaigs clínics permet l’accés als pacients a fàrmacs encara no comercialitzats a Espanya i alhora ens permet aprendre de la malatia i trobar tractaments cada cop més personalitzats al perfil de cada pacient. D’aquesta manera, no podríem acabar aquesta breu ressenya sense agraïr enormement l’esforç, implicació i voluntat de col•laborar amb la recerca de tots els pacients que ens visiten.
DR. XAVIER MORATÓ
Responsable d’Assajos Clínics d’Ace Alzheimer Center Barcelona
