BLOG | Diagnòstic precoç del deteriorament cognitiu: com millora la qualitat de vida?

El deteriorament cognitiu és una condició que afecta milions de persones a tot el món, especialment a mesura que envellim. A Espanya existeixen 950.000 persones amb demència, i s’espera que aquesta xifra es dupliqui en els pròxims anys.

Com definim el deteriorament cognitiu? És la pèrdua de capacitats mentals, com la memòria, el raonament, l’atenció o l’habilitat per a resoldre problemes, respecte al nivell previ de l’individu i major de l’esperat per l’edat. En alguns casos pot ser el primer signe de malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer, la demència amb cossos de Lewy o el Parkinson amb demència, encara que cal descartar altres causes tractables com a dèficits vitamínics o malalties sistèmiques o infeccioses. Detectar aquests problemes en les seves primeres etapes pot marcar una gran diferència en la qualitat de vida dels pacients i les seves famílies i la progressió futura del deteriorament.

Fases del deteriorament cognitiu 

En la majoria dels casos el deteriorament cognitiu té un inici insidiós i un curs lentament progressiu. Això significa que tenim l’oportunitat de detectar-ho durant molts mesos o fins i tot anys abans que el pacient empitjori i desenvolupi demència, per la qual cosa és important que es consulti amb un professional sanitari quan apareixen els primers símptomes.

Distingim tres fases dins de el deteriorament cognitiu, de menor a major gravetat: el deteriorament cognitiu subjectiva, el deteriorament cognitiu lleu i la demència, que estan reflectides en aquest gràfic:

DETERIORAMENT COGNITIU SUBJECTIU (DCS): és l’autopercepció de pèrdua de capacitats cognitives sense que es detectin dèficits objectius en les proves neuropsicològiques segons barems d’edat i nivell educatiu, ni existeix afectació de l’autonomia per a realitzar les activitats de la vida diària. És a dir, hi ha una discrepància entre la pèrdua cognitiva que nota de l’individu i la puntuació normal en els test cognitius. Pot tenir múltiples causes (trastorns de l’ànim, fibromiàlgia, fatiga crònica, fàrmacs, problemes del somni…) però també ser la fase inicial d’una malaltia neurodegenerativa.

DETERIORAMENT COGNITIU LLEU (DCL): és l’estat intermedi entre l’envelliment normal i la demència. En aquesta fase, pacient es queixa de pèrdua cognitiva, en realitzar els test neuropsicològics es detecten dèficits lleus en una o més funcions cognitives segons barems d’edat i nivell educatiu, i es continua mantenint l’autonomia per a la realització de les activitats de la vida diària. També pot presentar múltiples causes, i la seva evolució és variable segons aquestes: pot estabilitzar-se, millorar o progressar cap a demència amb el temps.

DEMÈNCIA: és l’última fase del continu del deteriorament cognitiu. És un trastorn neurològic progressiu caracteritzat per una afectació global i mantinguda de diverses funcions cognitives que interfereix de manera significativa en l’autonomia per a realitzar activitats de la vida diària, representa un declivi respecte als nivells de funcionament previs de l’individu i no és explicable per un delírium ni un trastorn psiquiàtric major. El pacient no sempre és conscient dels seus símptomes cognitius, i sol ser el familiar qui sol·licita la consulta amb el professional sanitari.

Davant la sospita de deteriorament cognitiu, és essencial consultar amb el metge d’atenció primària, qui realitzarà unes proves de cribratge cognitiu i si aquestes estan alterades, derivarà al pacient a una unitat especialitzada.

Les proves essencials a realitzar en cas de deteriorament cognitiu inclouen:

1. Una entrevista detallada per a preguntar al pacient i/o un informant sobre els símptomes cognitius i la seva evolució, l’estat anímic, i l’autonomia en les activitats de la vida diària, entre altres.
2. Un examen neurològic, exploració que revisa els nervis cranials, força muscular, sensibilitat, equilibri, reflexos i la marxa, entre altres.
3. Una bateria de test neuropsicològics, un conjunt de proves que avaluen les diferents funcions cognitives, com la memòria, l’atenció, el llenguatge, les funcions executives, la velocitat de processament i la percepció. En Ace, disposem de la nostra pròpia bateria neuropsicològica anomenada NBACE, administrada a més de 22.000 persones amb barems actualitzats.
4. Una analítica de sang, per a descartar causes sistèmiques de deteriorament cognitiu com el dèficit de vitamina B12, l’alteració de la funció tiroidal, renal o hepàtica, i serologies de VIH i sífilis.

Una prova de neuroimatgeria (TAC cranial o ressonància magnètica cerebral) per a analitzar si existeix pèrdua del volum cerebral, lesions vasculars o altres patologies.

Això permetrà establir si existeix deteriorament cognitiu més enllà de l’esperable de l’edat i nivell educatiu del pacient, en quina fase està (deteriorament cognitiu subjectiva, deteriorament cognitiu lleu o demència) i a partir d’aquí, esbrinar quina és la causa subjacent per a poder establir un diagnòstic precís i aplicar tractaments específics o intervencions no farmacològiques.

En les últimes dècades, disposem a més de biomarcadores per a malalties neurodegeneratives, que són proves diagnòstiques que permeten identificar amb precisió les alteracions biològiques característiques d’una determinada malaltia. Aquests biomarcadores en l’avaluació clínica s’apliquen quan s’objectiva una alteració en els test cognitius (és a dir, fases de DCL o demència, però no DCS). En el cas de l’Alzheimer aquests biomarcadores inclouen:

– La punció lumbar, procediment que consisteix a injectar una agulla en la part baixa de l’esquena entre dues vèrtebres per a obtenir una mostra de líquid cefalorraquidi (LCR), fluid que envolta el cervell i la medul·la espinal, i quantificar en aquest els nivells de les proteïnes amiloide i tau, les principals troballes patològiques de l’Alzheimer.
– La neuroimatge amb tomografia d’emissió de positrons (PET), prova de medicina nuclear que consisteix en la injecció endovenosa d’un traçador radioactiu que va dirigit contra la proteïna amiloide i la realització posterior d’una imatge cerebral per a la seva detecció.
– En un futur pròxim també estarà disponible la quantificació de les proteïnes amiloide i tau fosforilada en una analítica de plasma.

Aquests avanços en el camp dels biomarcadores estan portant a un diagnòstic més primerenc de l’Alzheimer (en fase de DCL, prèvia a l’aparició de demència).

Què fer després del diagnòstic precoç del deteriorament cognitiu:

El diagnòstic precoç del deteriorament cognitiu, en fase de DCL, no sols ajuda a tractar els símptomes, sinó també a gestionar els aspectes emocionals del deteriorament cognitiu. Les persones diagnosticades en fases primerenques poden beneficiar-se de teràpies de suport i poden planificar millor el futur, la qual cosa els permet viure amb major tranquil·litat. Alguns dels consells bàsics inclouen:

Adoptar un estil de vida saludable: mantenir-se físicament actiu, portar una dieta equilibrada i cardiosaludable (tipus mediterrània) i dormir prou són activitats bàsiques per a mantenir una bona salut cerebral, i especialment importants per a una persona amb deteriorament cognitiu.

Iniciar tractament farmacològic:

Si s’identifica una causa tractable del deteriorament cognitiu, el professional sanitari pot indicar un tractament específic (per exemple, administrar vitamina B12 si s’identifica un dèficit d’aquesta; administrar hormona tiroidal si es detecta un hipotiroïdisme; administrar antibiòtics si es detecta neurosífilis…).

En alguns tipus de demències, com l’Alzheimer, el Parkinson, la demència amb cossos de Lewy o la demència vascular, també existeix fàrmacs que, encara que no curen ni deté la progressió del deteriorament cognitiu, ajuden a alleujar els símptomes i milloren la qualitat de vida, actuant sobre neurotransmissors cerebrals. Entre ells, disposem de:

– Els inhibidors de la acetilcolinesterasa (donepezilo, rivastigmina i galantamina) que augmenten els nivells d’acetilcolina en el cervell i estan indicats en fases lleus de demència;
– La memantina, regulador de l’activitat del glutamat, indicada en fases moderades a greus.

També és important valorar els símptomes psicològics, conductuals i els trastorns del son en el pacient amb deteriorament cognitiu i tractar-los si precisa amb antidepressius, ansiolítics, antipsicòtics o hipnòtics.

1. Participar en activitats cognitives: llegir, realitzar mots encreuats, aprendre noves habilitats, acudir a tallers d’estimulació cognitiva en centres especialitzats… pot ajudar a protegir la salut cerebral i retardar la progressió del deteriorament cognitiu.

2. Participar en assajos clínics: això ofereix la possibilitat d’accedir a tractaments nous i potencialment beneficiosos abans que estiguin disponibles en el mercat. En un assaig es rep atenció mèdica especialitzada i seguiment continu. A més, es contribueix a avançar en la recerca científica, la qual cosa pot beneficiar a futures generacions.

3. Buscar suport emocional: un diagnòstic precoç també obre la porta a la teràpia i al suport emocional tant per al pacient com per als seus sers estimats. L’assessorament psicològic o els grups de suport poden proporcionar eines per a manejar els reptes que comporta el deteriorament cognitiu i la seva progressió futura.

4. Planificar el futur: en l’etapa de deteriorament cognitiu lleu és fonamental, juntament amb els familiars o afins, començar a planificar les cures a llarg termini, quan el deteriorament cognitiu progressi a la fase de demència i el pacient no sigui capaç de mantenir l’autonomia en les seves activitats de la vida diària, no pugui entendre temes complexos ni tingui capacitat per a signar documents legals. Això inclou parlar sobre opcions d’habitatge, protecció de les finances i temes legals (poders notarials, voluntats anticipades…). És important consultar amb el metge d’atenció primària, treballador social i/o un notari per a conèixer les opcions existents.

5. Nous tractaments modificadors del curs de l’Alzheimer: en breu disposarem a Espanya del primer tractament per a alentir la progressió del deteriorament cognitiu associada a la malaltia d’Alzheimer, anomenat Lecanemab, que ha estat recentment aprovat per la Comissió Europea. El seu efecte es basa en l’eliminació de la proteïna amiloide del cervell i s’aplica en fase primerenques de l’Alzheimer (deteriorament cognitiu lleu i demència lleu) i solament si existeix evidència de la proteïna amiloide i no existeixen contraindicacions, com estar prenent tractament anticoagulant o tenir dues còpies de l’al·lel Ɛ4 del gen APOE. L’alentiment de la progressió del deteriorament cognitiu no sols permet als pacients mantenir la seva independència durant més temps, sinó que també redueix la càrrega sobre els cuidadors.

En resum, el diagnòstic precoç no sols és clau per a tractar el deteriorament cognitide manera més efectiva, sinó que també ajuda a les persones a viure amb major qualitat i a estar millor preparades per al futur.

Amb els avanços científics en biomarcadores i tractaments, mai ha estat tan important estar alerta als signes primerencs i buscar ajuda professional.

Gràcies a la nostra Unitat de Diagnòstic, oferim dia a dia una atenció personalitzada i acompanyament integral a les persones amb deteriorament cognitiu, Alzheimer i altres demències, la qual cosa ens permet identificar aquestes malalties a temps i preservar la qualitat de vida de pacients i famílies.

Marta Marquié, MD, PhD

Neuròloga de la Unitat de Diagnòstic. Responsable del Programa de Recerca Clínica i Psicologia Mèdica en Ace Alzheimer Center Barcelona.