BLOG | Cap a una societat brain friendly, què podem fer per la salut cerebral col·lectiva

El cervell com a fil conductor de la vida

Quan parlem d’una societat brain friendly parlem, en el fons, de com entenem la salut al llarg de la vida i de quines prioritats decidim assumir com a comunitat. El cervell no apareix només quan fallen la memòria o les capacitats cognitives, ens acompanya des del primer moment i condiciona la manera com aprenem, com ens relacionem amb els altres, com prenem decisions i com ens adaptem als canvis que formen part de qualsevol trajectòria vital.

Des de la pràctica clínica i la recerca sabem que el cervell no funciona de manera aïllada. El seu estat està profundament influït per l’entorn i pels hàbits quotidians. El que fem cada dia, com mengem, com ens movem, com dormim, com gestionem l’estrès i com ens relacionem amb els altres, té un impacte directe en la salut cerebral. Aquesta empremta no és només individual, també és col·lectiva, perquè una societat reflecteix les condicions en què viuen les persones que la formen.

Envelliment, memòria i evidència científica

Amb el pas dels anys, encara és molt habitual assumir que la pèrdua de memòria és una conseqüència inevitable de l’envelliment. Aquesta mirada simplifica una realitat molt més complexa. L’evidència científica ens mostra que les demències no apareixen de manera sobtada, sinó que són el resultat d’un procés llarg, en què la biologia interacciona amb els hàbits de vida, amb les oportunitats d’estimulació i amb l’entorn social.

Cada vegada tenim més coneixement sobre el fet que una part important del risc es construeix molt abans que apareguin els primers símptomes. Quan el cervell es cuida de manera precoç, al llarg de les diferents etapes vitals, la trajectòria pot ser diferent. Això no vol dir evitar tots els problemes, però sí retardar-ne l’aparició i reduir-ne l’impacte. També permet preservar durant més temps l’autonomia, la capacitat de decisió i la qualitat de vida de les persones, així com el benestar de les famílies que les acompanyen.

La salut cerebral més enllà del sistema sanitari

Per això és important entendre que la salut cerebral no depèn exclusivament del sistema sanitari. Es construeix a casa, als barris, a les escoles, als espais de treball i als entorns culturals i socials. El cervell necessita moviment i descans, una alimentació equilibrada i estímul intel·lectual i emocional. Sobretot necessita vincles humans significatius.

També necessita entorns comprensibles i amables, serveis sensibles a la fragilitat i una comunitat capaç de reconèixer i acompanyar la vulnerabilitat. Una societat que té cura del cervell és una societat que no penalitza la fragilitat, sinó que la comprèn i hi respon amb responsabilitat.

Una responsabilitat compartida

arlar de salut cerebral col·lectiva és assumir que tots hi tenim un paper. Les institucions, els professionals, les famílies i també cada persona, a través de les decisions quotidianes que pren al llarg de la vida. Construir una societat brain friendly implica posar el cervell al centre, no només quan apareix la malaltia, sinó molt abans.

Quan una societat assumeix aquesta responsabilitat compartida, aposta per una manera més humana de viure i d’envellir. Una manera de cuidar-nos que entén la salut cerebral com un bé comú que cal protegir, fomentar i preservar entre tots.

Dra. Mercè Boada

Neuróloga i Fundadora d’Ace Alzheimer Center Barcelona.