BLOG | 10 mites al voltant de l’Alzheimer
L’Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa que afecta a milions de persones arreu del món. Les projeccions de l’OMS indiquen que per al 2050 se n’hauran triplicat els casos.
Tot i la familiaritat del nom Alzheimer, les atribucions i interpretacions que de vegades fa la població general sobre la malaltia sovint són errònies i no es corresponen a la seva realitat, ni al que implica. Això contribueix al desconeixement que pot encaminar a actuar de manera desajustada sense donar solucions adequades a les necessitats davant del diagnòstic.
És per això que en aquest blog us presentem 10 mites sobre l’Alzheimer a partir de totes les actualitzacions i investigacions que s’han dut a terme els darrers anys al voltant d’aquesta malaltia:
1. “Demència és el mateix que malaltia d’Alzheimer”
Demència i Alzheimer no són sinònims. Existeixen diverses patologies que poden causar demència, entre elles la més freqüent és la malaltia d’Alzheimer.
En una fase primerenca, es produeix un deteriorament progressiu de funcions cognitives, però aquest encara no interfereix en l’autonomia de la persona. En aquest cas encara no hi ha una demència.
La demència tipus Alzheimer es diagnostica quan les alteracions neuropsicològiques que presenta el pacient interfereixen en la seva funcionalitat, és a dir, perd autonomia i capacitat per realitzar tasques pròpies del seu dia a dia.
2. “No té Alzheimer, és molt jove”
L’Alzheimer no només afecta la gent gran. Entre un 5% i 9% dels diagnòstics es fan en menors de 65 anys, denominant-se Alzheimer presenil, precoç o d’inici primerenc. Al no ser una malaltia esperada en persones en edat laboral, fa que es tendeixi a atribuir a altres caules (per exemple, estrès) i es trigui més a obtenir un diagnòstic definitiu.
3. “Té demència per l’edat”
La demència no es desenvolupa com a conseqüència de l’edat. És a dir, no per la condició d’envellir es desenvolupa una demència. Persones d’edat avançada poden mantenir preservades les seves funcions cognitives. En cas contrari, cal esbrinar quina és la causa real de la demència, a través diferents proves clíniques i biomarcadors, tenint en compte que l’edat cronològica no és causa real.
4. “Recorda el passat, per tant, no té Alzheimer”
En una fase inicial de la demència hi pot haver afectació de la memòria recent, preservant la memòria per episodis més antics. Quan la malaltia avança també es veu afectada la memòria remota.
A part de la memòria, en l’Alzheimer també hi ha afectació de la capacitat de planificació i d’altres funcions cognitives com l’orientació a la realitat, la percepció visual, el llenguatge, etc. Existeixen cursos atípics en què predomina l’aparició d’altres alteracions cognitives.
5. “Tindrà comportaments agressius”
Les persones amb Alzheimer mostren un deteriorament en diferents funcions cognitives, pèrdua funcional i poden o no tenir alteracions de conducta. L’aparició d’alteracions de conducta dependrà de diversos factors, com el seu entorn familiar o patologies prèvies d’agressivitat o canvis en el comportament.
Una persona amb Alzheimer no té per què tornar-se agressiva. L’expressió de la malaltia serà modulada caràcter previ de la persona.
A les primeres fases de la demència pot aparèixer irritabilitat, que sol ser manejable segons el tracte i comunicació que s’estableix amb la persona. Es recomana evitar la confrontació i no evidenciar-li les mancances o errors. Igualment, cal tenir present que hi ha medicació que pot ajudar a pal·liar algunes alteracions de conducta. Quan apareguin, cal consultar amb el neuròleg de referència per valorar si escau l’ajustament del tractament farmacològic.
6. “Necessitarà un assistent legal”
Les persones amb Alzheimer poden tenir dificultats per prendre decisions a diferents nivells, degut a problemes per valorar adequadament cada opció disponible amb les seves conseqüències a mesura que avança la malaltia. Quan això esdevé, necessiten supervisió i suport en aquest àmbit.
Algunes de les persones amb Alzheimer sí que requeriran instar mesures de suport a la capacitat jurídica i disposar de la figura d’assistent. Tanmateix, no per tenir un diagnòstic de malaltia d’Alzheimer cal sol·licitar-les i no tothom les necessita. És necessari valorar individualment cada cas implementant les mesures més idònies que requereixi cadascú, personalitzant les intervencions.
Existeixen altres mesures de suport, com els poders preventius, en què la mateixa persona mentre preserva les seves funcions cognitives pot designar a la persona de confiança que desitja es faci càrrec de representar-lo quan no en sigui capaç. També el cuidador com a guardador pot fer suport en diferents àmbits.
7. “No compren res”
Les persones amb Alzheimer poden tenir dificultats de comprensió verbal, que apareixen gradualment a mesura que avança la malaltia. Per a facilitar-la, cal parar atenció a com ens hi comuniquem: convé utilitzar frases senzilles, adreçar-s’hi estant situat cara a cara, així com evitar interferències de l’entorn que puguin actuar com a distractors.
També cal seqüenciar les indicacions que requereixi la persona en realitzar una activitat perquè sigui assumible. És important prestar atenció a l’ús de la comunicació no verbal: gestualitat corporal, el to de veu, el ritme emprat…
8. “No hi ha res a fer davant del diagnòstic”
Tot i que avui en dia no existeix un tractament curatiu de l’Alzheimer, hi ha tractaments per pal·liar símptomes i alentir la seva progressió. En paral·lel, és recomanable mantenir una vida activa amb hàbits saludables: realitzar activitat física i intel·lectual, com estimulació cognitiva adaptada a les possibilitats de cadascú per alentir el deteriorament cognitiu i potenciar capacitats preservades.
També s’inclou dins d’aquests hàbits seguir una dieta equilibrada i mantenir-se actiu socialment. Aquestes estratègies actuaran com a protectors per aconseguir alentir la progressió de la malaltia. D’altra banda, brindar el suport a la persona a mesura que el requereixi permet evitar riscos i garantir la seguretat i el benestar de la persona.
9. “Em menteix, m’enganya”
La persona amb Alzheimer pot omplir els seus buits de memòria amb altra informació sense intenció d’ocultar la veritat. Pot relatar la percepció subjectiva que té de la situació, que de vegades no s’ajusta a la situació objectiva. Per a esbrinar i certificar què succeeix, cal verificar i contrastar la informació rebuda.
10. “S’ha tornat mandrós, un gandul”
Pot aparèixer a les primeres fases de la malaltia la manca d’iniciativa i dificultat en planificar i organitzar-se el dia a dia. Cal tenir present que l’aparició d’aquesta simptomatologia no és intencional, i que es poden dur a terme activitats amb la persona amb Alzheimer per incentivar-la a estar més activa.
Davant les creences errònies, és essencial formar i sensibilitzar la població general vers la malaltia per eliminar aquests mites i oferir un coneixement real de l’Alzheimer.
Comptar amb informació veraç i contrastada sobre l’Alzheimer és fonamental per entendre el diagnòstic i respondre adequadament a les necessitats que puguin sorgir en el transcurs de la malaltia, tant per la pròpia persona com pel seu entorn.
SÍLVIA PRECKLER
Treballadora Social d’Ace Alzheimer Center Barcelona
